La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 15 (B) de durant l'any
1ª Lectura (Am 7,12-15): En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te'n d'aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda't de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l'estat». Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m'ha pres de darrere els ramats i m'ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble”».
Salm responsorial: 84
R/. Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació.
Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau. La fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
2ª Lectura (Ef 1,3-14): Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim.

Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l'anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l'heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Ef 1,17-18): Al·leluia. Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist il·lumini els ulls del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 6,7-13): En aquell temps, Jesús va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient: «No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits». I els deia encara: «Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells». Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.

«Jesús va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos»

Mn. Jordi SOTORRA i Garriga (Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui, Diumenge XV (B) de durant l'any, llegim a l'Evangeli que Jesús envia els Dotze, de dos en dos, a predicar. Fins ara han acompanyat el Mestre pels camins de Galilea, però ha arribat l'hora de començar la difusió de l'Evangeli, la Bona Nova: la notícia que el nostre Pare Déu ens estima amb un amor infinit i que ens ha portat a la vida per a fer-nos feliços per tota l'eternitat. Aquesta notícia és per a tothom. Ningú no ha de quedar al marge de l'ensenyament alliberador de Jesús. Ningú no queda exclòs de l'Amor de Déu. Cal arribar a l'últim racó del món. Cal anunciar el goig de la salvació plena i universal, per mitjà de Jesucrist, el Fill de Déu fet home per nosaltres, mort i ressuscitat i present activament en l'Església.

Equipats amb «poder sobre els esperits malignes» (Mc 6,7) i amb un bagatge quasi inexistent —«No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits» (Mc 6,8)— inicien la missió de l'Església. L'eficàcia de la seva predicació evangelitzadora no vindrà d'influències humanes o materials, sinó del poder de Déu i de la sinceritat, de la fe i del testimoni de vida del predicador. «Tot l'impuls, l'energia i l'entrega dels evangelitzadors provenen de la font que és l'amor de Déu infós en els nostres cors amb el do de l'Esperit Sant» (Joan Pau II).

Avui en dia, la Bona Notícia no ha arribat encara a tot arreu, ni amb la intensitat que calia. S'ha de predicar la conversió, s'ha de vèncer molts esperits malignes.

Els qui hem rebut la Bona Notícia, ho sabem valorar? En som conscients? En som agraïts? Sentim-nos enviats, missioners, urgits a predicar amb l'exemple i, si cal, amb la paraula perquè la Bona Nova no manqui als qui Déu ha posat en el nostre camí.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Ensenyar algú per dur-lo a la fe és tasca de cada predicador i, inclús, de cada creient» (Sant Tomàs d’Aquino)

  • «[Jesús els] parla de les curacions concretes de les malalties, també d’expulsar els dimonis, és a dir, netejar els ulls de l’ànima que estan enfosquits per les ideologies i per això no poden veure Déu» (Benet XVI)

  • «Crist (...) acompleix el seu ministeri profètic [d’ensenyament] no tan sols per mitjà de la jerarquia sinó també dels laics, dels quals fa testimonis amb aquesta finalitat, bo i donant-los el sentit de la fe i la gràcia de la paraula (Concili Vaticà II)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 904)