La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XVII (C) de durant l'any

1ª Lectura (Gn 18,20-32): En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n'és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m'arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho». Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s'acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonareu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?». El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaré tota la població».

Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que sóc pols i cendra. Suposem que per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?». Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos». Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n'hi hagués quaranta». Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta». Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo: Suposem que només n'hi hagués trenta». Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta». Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n'hi hagués vint». Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint». Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n'hi hagués deu». Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu».
Salm responsorial: 137
R/. Senyor, sempre que us invocava m'heu escoltat.
Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, us vull cantar a la presència dels àngels. Em prosterno davant el santuari.

Enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que us invocava, m'heu escoltat, heu enfortit la meva ànima.

El Senyor és excels, però es mira els humils, mentre que els altius, els esguarda de lluny. Si passo entre perills, em guardeu la vida, detureu amb la mà l'enemic. La vostra dreta em salva.

Que el Senyor continuï afavorint-me. El vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor.
2ª Lectura (Col 2,12-14): Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d'entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.
Versicle abans de l'Evangeli (Rm 8,15): Al·leluia. Heu rebut un Esperit que ens fa fills i ens fa cridar: Abbà, Pare!. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 11,1-13): Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: «Senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles». Ell els digué: «Quan pregueu, digueu: ‘Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació’».

I els digué encara: «Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: ‘Amic, deixa'm tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m'ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li’, segur que no li respondrà de dins estant: ‘No m'amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls’. Us asseguro que, si no s'aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquest l'obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d'entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen».

«Jesús pregava... ‘Senyor, ensenya'ns a pregar’»

Abbé Jean GOTTIGNY
(Bruxelles, Bèlgica)

Avui, Jesús en oració ens ensenya a pregar. Fixem-nos bé en allò que la seva actitud ens mostra. Jesucrist experimenta en moltes ocasions la necessitat de retrobar-se cara a cara amb el seu Pare. Lluc, en el seu Evangeli, insisteix en aquest punt.

De què parlaven aquell dia? No ho sabem. En canvi, d'una altra ocasió, ens ha arribat un fragment de la conversa entre el seu Pare i Ell. En el moment en què fou batejat en el Jordà, quan estava pregant, «una veu digué des del cel: ‘Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut’» (Lc 3,22). És el parèntesi d'un diàleg tendre i afectuós.

Quan, en l'Evangeli d'avui, un dels deixebles, en observar el seu recolliment, el prega que els ensenyi a parlar amb Déu, Jesús respon: «Quan pregueu, digueu: ‘Pare, santifica el teu nom...’» (Lc 11,2). L'oració consisteix en una conversa filial amb aquest Pare que ens estima amb bogeria. ¿No definia santa Teresa d'Àvila la pregària com “un intercanvi íntim d'amistat”, en el qual «hom enraona sovint de tu a tu amb aquest Déu per qui se sap estimat»?

Benet XVI troba «significatiu que Lluc situï el Parenostre en el context de l'oració personal del mateix Jesús. D'aquesta forma, Ell ens fa participar de la seva pregària; ens condueix envers l'interior del diàleg íntim de l'amor trinitari; per dir-ho així, eleva les nostres misèries humanes fins al cor de Déu».

És prou significatiu que, en el llenguatge ordinari, l'oració que Jesucrist ens ha ensenyat es resumeix en aquestes dues úniques paraules: «Pare Nostre». La pregària cristiana és eminentment filial.

La litúrgia catòlica posa aquesta oració en els nostres llavis en el moment en què ens preparem per a rebre el Cos i la Sang de Jesucrist. Les set peticions que comporta i l'ordre en què les trobem formulades ens donen una idea del capteniment que hem de mantenir quan rebem la Comunió Eucarística.