La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts XVII de durant l'any

1ª Lectura (Ex 33,7-11; 34,5b-9.28): En aquells dies, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de tenda de l'aplec sagrat. Tothom qui volia consultar el Senyor anava a la tenda, fora del campament. Cada vegada que Moisès sortia per anar a la tenda, tot el poble s'aixecava. Es quedaven drets, cadascú a l'entrada de la seva tenda i seguien Moisès amb la mirada fins que el veien entrar. Tan bon punt hi entrava, la columna de núvol baixava, s'estava a l'entrada de la tenda i el Senyor parlava amb ell. Tot el poble veia la columna de núvol, i tots es prosternaven, cadascú des de l'entrada de la seva pròpia tenda. El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se'n tornava al campament, però Josuè, el seu ajudant, un jove fill de Nun, no es movia de la tenda.

El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d'ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor. Mantinc els favors per milers de generacions, els perdono les culpes, les faltes, els pecats, però no els tinc per innocents, sinó que els demano comptes fins i tot en els fills i els néts, a la tercera i la quarta generació». Moisès es prosternà tot seguit, l'adorà amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, veniu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat». Moisès es quedà allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure, i escriví en les taules de pedra les deu clàusules de l'aliança.
Salm responsorial: 102
R/. El Senyor és compassiu i benigne.
El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d'ells. Ha revelat a Moisès els seus camins, el seu estil d'obrar, als fills d'Israel.

«El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor». No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi.

No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes. El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident. Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels.
Versicle abans de l'Evangeli (---): Al·leluia. La llavor és la paraula de Déu, el sembrador és el Crist; tothom qui el troba viurà per sempre. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 13,36-43): En aquell temps, Jesús deixà la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: «Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp». Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels.

»Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti».

«Explica'ns la paràbola del jull sembrat en el camp»

Mn. Iñaki BALLBÉ i Turu
(Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui, mitjançant la paràbola del jull i el blat, l'Església ens convida a meditar en la convivència del bé i del mal. El bé i el mal a dins del nostre cor; el bé i el mal que veiem en els altres, el que veiem que hi ha al món.

«Explica'ns la paràbola» (Mt 13,36), li demanen a Jesús els seus deixebles. I nosaltres, avui, podem fer el propòsit de tenir més cura de la nostra oració personal, el nostre tracte quotidià amb Déu. —Senyor, li podem dir, explica'm perquè no avanço suficient en la meva vida interior. Explica'm com puc ser-te més fidel, com puc buscar-te a la meva feina, o través d'aquesta circumstància que no entenc, o no vull. Com puc ser un apòstol qualificat. L'oració és això, demanar-li “explicacions” a Déu. Com és la meva oració? És sincera?, és constant?, és confiada?

Jesucrist ens convida a tenir els ulls fixats al Cel, la nostra casa per a sempre. Sovint vivim embogits per la pressa, i gairebé mai ens aturem a pensar que un dia —llunyà o no, no ho sabem— haurem de donar comptes a Déu de la nostra vida, de com hem fet fructificar les qualitats que ens ha donat. I ens diu el Senyor que a la fi dels temps hi haurà una tria. El Cel ens l'hem de guanyar a la terra, en el dia a dia, sense esperar situacions que potser mai no arribaran. Hem de viure heroicament el que és ordinari, el que aparentment no té cap transcendència. Viure pensant en l'eternitat i ajudar els altres a pensar-hi!: paradoxalment, «s'esforça per a no morir l'home que ha de morir; i no s'esforça per a no pecar l'home que ha de viure eternament» (Sant Julià de Toledo).

Recollirem el que hàgim sembrat. Cal lluitar per donar avui el 100%. I que quan Déu ens cridi a la seva presència li puguem presentar les mans plenes: d'actes de fe, d'esperança, d'amor. Que es concreten en coses molt petites i en petits venciments que, viscuts diàriament, ens fan més cristians, més sants, més humans.