Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Tu vas créixer i et vas fer dona, però no tenies vestit. Era el temps d'enamorar-te. En veure't tot passant, et vaig cobrir amb el meu mantell, em vaig comprometre amb jurament, vaig fer aliança amb tu, diu l'oracle del Senyor, i vas ser la meva esposa. Et vaig banyar per rentar-te de la sang, et vaig ungir amb oli, et vaig posar un vestit brodat, unes sandàlies de pell, una faixa de lli i un mantell de seda. Et vaig engalanar amb joies precioses: braçalets, anells, arracades, un collaret i una diadema magnífica al front. Quedares engalanada amb joiells d'or i plata i vestida de lli, de seda i de teles brodades. Et vaig alimentar amb flor de farina, mel i oli, et tornares d'allò més bonica i arribares a ser reina. La fama de la teva bellesa s'escampà entre les nacions, ja que l'esplendor amb què jo t'havia ornat era perfecta, diu l'oracle del Senyor. I tu, conscient de la teva bellesa i de la teva anomenada, t'has prostituït i t'has donat a tots els qui passaven. Però jo no m'oblidaré mai de l'aliança que vaig fer amb tu quan eres jove, i faré amb tu una aliança eterna, perquè et recordis de tot el que t'he perdonat, i, de tant avergonyida, no gosis dir paraula, diu l'oracle del Senyor».
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació. Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és Excels.
Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble de Sió, aclama'l ple de goig, perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
Li diuen els seus deixebles: «Si tal és la situació de l’home amb la dona, no val la pena casar-se». Però ell els diu: «No tots comprenen això, sinó aquells a qui ha estat concedit. Perquè hi ha eunucs que han nascut així del ventre de la seva mare, i n’hi ha que han estat fets pels homes, i n’hi ha que se n’han fet ells mateixos per causa del regne dels cels. El qui pugui entendre, que entengui».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi»
Fr. Roger J. LANDRY (Hyannis, Massachusetts, Estats Units)Avui, Jesús contesta les preguntes dels seus contemporanis sobre el veritable significat del matrimoni, tot subratllant la indissolubilitat del mateix.
La seva resposta, però, també proporciona la base adequada per tal que els cristians puguem respondre a aquells que proven de cercar l'ampliació de la definició de matrimoni per a les parelles d'homosexuals.
En fer retrocedir el matrimoni al pla original de Déu, Jesús subratlla quatre aspectes rellevants pels quals només poden ser units en matrimoni un home i una dona:
1) «El Creador des del principi els feu home i dona» (Mt 19,4). Jesús ens ensenya que, en el pla diví, la masculinitat i la feminitat tenen un gran significat. Ignorar-ho, doncs, és ignorar allò que som.
2) «Per això deixarà l’home el pare i la mare i s’unirà a la seva muller» (Mt 19,5). El pla de Déu no és que l'home abandoni els seus pares i se'n vagi amb qui desitgi, sinó amb una esposa.
3) «Seran els dos en una sola carn» (Mt 19,5). Aquesta unió corporal va més enllà de la poc duradora unió física que ocorre en l'acte conjugal. Es refereix a la unió duradora que es presenta quan un home i una dona, a través de llur amor, conceben una nova vida que és el matrimoni perdurable o unió dels seus cossos. És clar que un home amb un altre home, o una dona amb una altra dona, no poden considerar-se un únic cos d'aquesta forma.
4) «Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi» (Mt 19,6). Déu mateix ha unit en matrimoni l'home a la dona, i sempre que intentem separar allò que Ell ha unit, ho estarem fent pel nostre compte i a expenses de la societat.
En la seva catequesi sobre el Gènesi, el Papa Joan Pau II va dir: «En la seva resposta als fariseus, Jesucrist planteja als seus interlocutors la visió total de l'home, sense la qual no és possible oferir una resposta adequada a les preguntes relacionades amb el matrimoni».
Cadascú de nosaltres és cridat a ser “eco” d'aquesta Paraula de Déu en el nostre moment.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«L’estatura i els costums de l’home poden canviar, però la seva naturalesa continua idèntica i la seva persona és la mateixa» (Sant Vicenç de Lerins)
«En la narració bíblica apareix la idea que l’home és d’alguna manera incomplet, constitutivament en camí per trobar en l’altre la part complementària per a la seva integritat, és a dir, la idea que només en la comunió amb l’altre sexe pot considerar-se ‘complet’» (Benet XVI)
«L’apreciació de la virginitat pel Regne i el sentit cristià del matrimoni són inseparables i s’afavoreixen mútuament» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.620)
