La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns XXIII de durant l'any

1ª Lectura (Col 1,24—2,3): Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l'Església. Ara ja sóc servidor d'aquesta Església: Déu m'ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d'ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d'aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres.

Nosaltres l'anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist. Per això treballo i sostinc una lluita constant, amb l'energia poderosa que ell em comunica. Vull que sapigueu quins treballs passo per vosaltres, pels de Laodicea i pels altres que no m'han vist mai. Desitjo que s'animin i que creixin tots junts en l'amor i en la riquesa d'un coneixement ple i convençut, perquè penetrin en el pla secret de Déu, que és Crist. En ell hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de coneixement.
Salm responsorial: 61
R/. En Déu tinc la salvació i la glòria.
Reposa només en Déu, ànima meva, d'ell em ve tota esperança. Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur.

Vosaltres, poble reunit, confieu en ell, esplaieu davant d'ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 6,6-11): Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els mestres de la Llei i els fariseus l'espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l'home que tenia paralitzada la mà: «Aixeca't i posa't aquí al mig». Ell s'hi va posar. Llavors Jesús els digué: «Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?». Jesús se'ls anà mirant tots i digué a l'home: «Estén la mà». L'home ho va fer, i la mà recobrà el moviment. Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.

«Aixeca't i posa't aquí al mig (...). Estén la mà»

P. Julio César RAMOS González SDB
(Mendoza, Argentina)

Avui, Jesús ens dóna exemple de llibertat. En parlem tant i tant d'ella en els nostres dies! Però, a diferència del que avui hom diu i fins i tot viu com a “llibertat”, la de Jesús és una llibertat totalment associada i adherida a l'acció del Pare. Ell mateix dirà: «Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill» (Jn 5,19). I el Pare només obra, només actua per amor.

L'amor no s'imposa, però fa actuar, mobilitza tot restablint àmpliament la vida. Aquell manament de Jesús: «Aixeca't i posa't aquí al mig» (Lc 6,8) té la força recreadora del qui estima, i per la paraula obra. Més encara, aquelles altres paraules: «Estén la mà» (Lc 4,10), que acaben assolint el miracle, restableixen definitivament la força i la vida al qui era dèbil i mort. “Salvar” és arrabassar de la mort, i és la mateixa paraula que es tradueix per “sanar”. Jesús tot sanant salva allò que de mort hi havia en aquell pobre home malalt, i això és un signe clar de l'amor de Déu Pare envers les seves criatures. Així, en la nova creació, on el Fill no fa cap altra cosa que allò que veu fer al Pare, la nova llei que imperarà serà la de l'amor que es posa per obra, i no la d'un descans que “paralitza”, fins i tot per a fer el bé al germà necessitat.

Aleshores, llibertat i amor conjuminats són la clau de volta per avui. Llibertat i amor combinats a la manera de Jesús. Aquell «estima i fes el que vulguis» de sant Agustí té vigència plena avui, per a aprendre a configurar-se totalment amb Crist el Salvador.