La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres II de durant l'any

1ª Lectura (1S 17,32-33.37.40-51): En aquells dies, presentaren David a Saül i David li digué: «Que el meu Senyor no es descoratgi davant les provocacions d'aquest filisteu. El teu servent anirà a lluitar amb ell». Saül li contestà: «Tu no ets capaç de lluitar amb un home així: encara ets un noi i ell està avesat a combatre des de jove». David replicà: «El Senyor, que m'ha salvat dels lleons i dels ossos, també em salvarà d'aquest filisteu». Respongué Saül: «Ves-hi, i que el Senyor t'acompanyi».

David prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va guardar en el sarró de pastor i, amb la fona a la mà, anà cap al filisteu, que avançava precedit del seu escuder. El filisteu mirà David, i quan va veure que era un xicot de cabell roig i de bona presència, el menyspreà i li digué: «Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó?». I es posà a maleir David en nom dels seus déus. Després li digué: «Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs».

David li respongué: «Tu vens amb l'espasa, la llança i els dards, però jo vinc en nom del Senyor de l'univers, el Déu de les tropes d'Israel que tu has insultat. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans i et mataré, et tallaré el cap i donaré les teves despulles i les de l'exèrcit dels filisteus als ocellots i a les bèsties ferotges, i tot el país sabrà que Israel té un Déu; tots els qui es troben aquí reunits veuran que el Senyor no dona la victòria amb l'espasa o amb la llança: ell és Senyor de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans».

Quan el filisteu avançà cap a David, David sortí corrents de les files de l'exèrcit, tragué una pedra del sarró, brandà la fona i tocà el filisteu al mig del front. La pedra se li clavà al front i caigué de cara a terra. David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense cap espasa a la mà: Després anà d'una correguda fins al filisteu, li va treure l'espasa de la beina i el rematà tallant-li el cap. El pànic s'apoderà dels filisteus, que fugiren en veure mort el millor dels seus guerrers.
Salm responsorial: 143
R/. Beneït sigui el Senyor, la roca que em salva.
Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que m'ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat.

És l'amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l'escut que m'empara. Ell sotmet el poble al meu govern.

Déu meu, us dedicaré un càntic nou, acompanyaré amb les arpes el meu cant: vós doneu als reis la victòria, i salveu David, el vostre servent.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 4,23): Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 3,1-6): En una altra ocasió, Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: «Aixeca't i posa't aquí al mig». Llavors els pregunta: «Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?». Però ells callaven. Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home: «Estén la mà». Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment. Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

«Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?»

Mn. Joaquim MESEGUER García
(Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens ensenya que cal obrar el bé en tot temps: no hi ha un temps per fer el bé i un altre per negligir l'amor als altres. L'amor que ens ve de Déu ens porta a la Llei suprema, que ens va deixar Jesús amb el manament nou: «Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). Jesús no deroga ni critica la Llei de Moisès, ja que Ell mateix compleix els seus preceptes i acut a la sinagoga el dissabte; el que Jesús critica és la interpretació estreta de la Llei que han fet els mestres i els fariseus, una interpretació que deixa poc lloc a la misericòrdia.

Jesucrist ha vingut a proclamar l'Evangeli de la salvació, però els seus adversaris, lluny de deixar-se convèncer, busquen pretextos contra Ell: «Hi havia un home que tenia la mà paralitzada i ells esperaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar» (Mc 3,1-2). Al mateix temps que podem veure l'acció de la gràcia, hi constatem la duresa de cor d'uns homes orgullosos que creuen tenir la veritat de la seva banda. Van experimentar alegria els fariseus en veure aquell pobre home amb la salut restablerta? No, ben al contrari, es van encegar més encara, fins el punt d'anar a fer tractes amb els herodians —llurs enemics naturals— per a mirar de perdre Jesús, curiosa aliança!

Amb la seva acció, Jesús allibera també el dissabte de les cadenes amb les quals l'havien lligat els mestres de la Llei i els fariseus i el retorna al seu sentit veritable: dia de comunió entre Déu i l'home, dia d'alliberament de l'esclavatge, dia de salvació de les forces del mal. Ens diu sant Agustí: «El qui té la consciència en pau, està tranquil, i aquesta mateixa tranquil·litat és el dissabte del cor». En Jesucrist, el dissabte s'obre ja al do del diumenge.