Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
David prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va guardar en el sarró de pastor i, amb la fona a la mà, anà cap al filisteu, que avançava precedit del seu escuder. El filisteu mirà David, i quan va veure que era un xicot de cabell roig i de bona presència, el menyspreà i li digué: «Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó?». I es posà a maleir David en nom dels seus déus. Després li digué: «Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs».
David li respongué: «Tu vens amb l'espasa, la llança i els dards, però jo vinc en nom del Senyor de l'univers, el Déu de les tropes d'Israel que tu has insultat. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans i et mataré, et tallaré el cap i donaré les teves despulles i les de l'exèrcit dels filisteus als ocellots i a les bèsties ferotges, i tot el país sabrà que Israel té un Déu; tots els qui es troben aquí reunits veuran que el Senyor no dona la victòria amb l'espasa o amb la llança: ell és Senyor de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans».
Quan el filisteu avançà cap a David, David sortí corrents de les files de l'exèrcit, tragué una pedra del sarró, brandà la fona i tocà el filisteu al mig del front. La pedra se li clavà al front i caigué de cara a terra. David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense cap espasa a la mà: Després anà d'una correguda fins al filisteu, li va treure l'espasa de la beina i el rematà tallant-li el cap. El pànic s'apoderà dels filisteus, que fugiren en veure mort el millor dels seus guerrers.
És l'amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l'escut que m'empara. Ell sotmet el poble al meu govern.
Déu meu, us dedicaré un càntic nou, acompanyaré amb les arpes el meu cant: vós doneu als reis la victòria, i salveu David, el vostre servent.
© Albada Editorial / evangeli.net
«¿És lícit en dissabte fer bé o mal, salvar una vida o perdre-la?»
Mn. Joaquim MESEGUER García (Rubí, Barcelona, Espanya)Avui, Jesús ens ensenya que cal obrar el bé en tot temps: no hi ha un temps per fer el bé i un altre per negligir l'amor als altres. L'amor que ens ve de Déu ens porta a la Llei suprema, que ens va deixar Jesús amb el manament nou: «Com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres els uns als altres» (Jn 13,34). Jesús no deroga ni critica la Llei de Moisès, ja que Ell mateix compleix els seus preceptes i acut a la sinagoga el dissabte; el que Jesús critica és la interpretació estreta de la Llei que han fet els mestres i els fariseus, una interpretació que deixa poc lloc a la misericòrdia.
Jesucrist ha vingut a proclamar l'Evangeli de la salvació, però els seus adversaris, lluny de deixar-se convèncer, busquen pretextos contra Ell: «Hi havia allí un home que tenia seca la mà. I l’observaven per si en dissabte el guaria, per tal d’acusar-lo» (Mc 3,1-2). Al mateix temps que podem veure l'acció de la gràcia, hi constatem la duresa de cor d'uns homes orgullosos que creuen tenir la veritat de la seva banda. Van experimentar alegria els fariseus en veure aquell pobre home amb la salut restablerta? No, ben al contrari, es van encegar més encara, fins el punt d'anar a fer tractes amb els herodians —llurs enemics naturals— per a mirar de perdre Jesús, curiosa aliança!
Amb la seva acció, Jesús allibera també el dissabte de les cadenes amb les quals l'havien lligat els mestres de la Llei i els fariseus i el retorna al seu sentit veritable: dia de comunió entre Déu i l'home, dia d'alliberament de l'esclavatge, dia de salvació de les forces del mal. Ens diu sant Agustí: «El qui té la consciència en pau, està tranquil, i aquesta mateixa tranquil·litat és el dissabte del cor». En Jesucrist, el dissabte s'obre ja al do del diumenge.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Perquè la veritat és que en Ell, que tenia veritable cos i veritable ànima d’home, no era fals aquest afecte [afligit]. Per això es diuen coses veritables quan s’explica que es contristà amb ira per la duresa de cor dels jueus» (Sant Agustí)
«Un altre motiu que endureix el cor és el tancament en un mateix; construir un món en si mateix. Aquests ‘‘narcisistes religiosos’’, que tenen el cor dur, busquen defensar-se amb aquests murs que construeixen al seu voltant» (Francesc)
«L’Evangeli relata molts incidents en què Jesús és acusat de violar la llei del dissabte. Però Jesús mai no va profanar la santedat d’aquest dia (cf. Mc 1,21; Jn 9,16). Amb autoritat, en dóna la interpretació autèntica: ‘El dissabte ha estat fet per a l’home, i no pas l’home per al dissabte’ (Mc 2,27)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.173)
