Avui, Jesús assenyala on es troba la veritable felicitat. En la versió de Lluc, les benaurances vénen acompanyades per uns planys de dolor envers aquells que no accepten el missatge de salvació, sinó que es tanquen en una vida autosuficient i egoista. Amb les benaurances i els planys, Jesús fa una aplicació de la doctrina dels dos camins: el camí de la vida i el camí de la mort. No hi ha una tercera possibilitat neutra: qui no va cap a la vida s'encamina cap a la mort; qui no segueix la llum, viu en les tenebres.

«Benaurats els pobres, perquè és vostre el regne de Déu» (Lc 6,20). Aquesta benaurança és el fonament de totes les altres, puix qui és pobre serà capaç de rebre el Regne de Déu com un do. Qui es pobre se n'adonarà de què ha de tenir fam i set: no de béns materials, sinó de la Paraula de Déu; no de poder, sinó de justícia i d'amor. Qui es pobre podrà plorar davant el sofriment del món. Qui és pobre sabrà que tota la seva riquesa és Déu i que, per això, el món no el comprendrà i el perseguirà.

«Però, ai de vosaltres, els rics, perquè teniu la vostra consolació!» (Lc 6,24). Aquest plany és també la base de tots els altres: puix qui és ric i autosuficient, qui no sap posar les seves riqueses al servei dels altres, es tanca en el seu egoisme i obra ell mateix la seva desgràcia. Que Déu ens deslliuri de l'afany de riqueses, d'anar darrere les promeses del món i de posar el cor en els béns materials; que Déu no permeti veure'ns satisfets davant les lloances i les adulacions humanes, ja que això significaria haver posat el cor en la glòria del món i no en la de Jesucrist. Ens serà profitós recordar el que ens diu sant Basili: «El qui estima el proïsme com a ell mateix no acumula objectes innecessaris que puguin ser indispensables per als altres».