Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
En endavant el Senyor beneí Job més que mai. Arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A les filles els posà els noms de Jamima, Càsia i Carenha-fuc. En tota la terra no hi havia cap noia tan bonica com elles, i el seu pare els donà part de l'heretat igual que als seus germans. Job visqué encara cent quaranta anys, fins a veure els seus néts i els néts dels seus néts, i morí satisfet d'una llarga vida.
M'ha fet bé haver sofert tantes penes: hi aprenc els vostres decrets.
Senyor, sou just, ho reconec, i és amb raó que he sofert tantes penes.
Cel i terra subsisteixen per decisió vostra, perquè tot l'univers us obeeix.
Sóc el vostre servent, feu-me capaç de conèixer el vostre pacte.
La vostra paraula, explicada, dóna llum i l'entenen els senzills.
En aquella mateixa hora exultà en l’Esperit Sant, i digué: «Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i prudents, i les has revelat als infants. Bé, Pare, perquè així ha esdevingut plaent davant teu. Totes les coses m’han estat donades pel meu Pare. I ningú no sap qui és el Fill sinó el Pare, i ningú no sap qui és el Pare sinó el Fill i aquell a qui el Fill ho vulgui revelar».
I girant-se vers els deixebles, digué a part: «Benaurats els ulls que veuen el que vosaltres veieu. Perquè us dic: molts profetes i reis volgueren veure les coses que vosaltres veieu i no les veieren, i sentir les coses que sentiu i no les sentiren».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Exultà en l’Esperit Sant, i digué: ‘Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra’»
Mn. Josep VALL i Mundó (Barcelona, Espanya)Avui, l'evangelista Lluc ens narra el fet que porta Jesús a agrair al seu Pare els beneficis atorgats a la Humanitat. Regracia la revelació feta als senzills de cor, als petits en el Regne. Jesús mostra la seva alegria en veure que aquests admeten, entenen i practiquen el que Déu fa saber a través d'Ell. En altres ocasions, en el seu íntim diàleg amb el Pare, també li donarà gràcies perquè sempre l'escolta. Lloa aquell samarità leprós que, guarit de la seva malaltia —juntament amb altres nou—, retorna només ell cap on es troba Jesús per agrair-li el benefici rebut.
Sant Agustí escriu: «Quina cosa millor podem portar al cor, pronunciar amb la boca, escriure amb la ploma, que aquestes paraules ‘Gràcies a Déu’? No hi ha cosa que es pugui dir amb major brevetat, ni escoltar amb major alegria, ni sentir-se amb major enlairament, ni fer amb major utilitat». Això ho hem de fer sempre amb Déu i el proïsme, fins i tot pels dons no coneguts, com escrivia sant Josepmaria Escrivà. Gratitud amb els pares, els amics, els mestres, els companys. Amb tothom que ens ajudi, ens esperoni, ens serveixi. Gratitud també, com és lògic, amb la nostra Mare l'Església.
La gratitud no és una virtut gaire “gastada” o corrent, i, en canvi, és una de les més agradables d'experimentar. Hem de reconèixer que, de vegades, tampoc no és fàcil de viure-la. Santa Teresa afirmava: «Tinc una condició tan agraïda que em subornarien amb una sardina». Així ho han fet sempre els sants. I ho han fet de tres formes diverses, com assenyalava sant Tomàs d'Aquino: primera, amb el reconeixement interior dels beneficis rebuts; segona, lloant externament Déu amb la paraula; i, tercera, intentant recompensar el benefactor amb obres, segons les pròpies possibilitats.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«No són les riqueses ni la glòria el que reclama el cor del nen petit; allò que demana és amor. No puc fer més que una cosa: estimar-te, oh Jesús!» (Santa Teresina de Lisieux)
«A qui ho vol revelar el Fill? La voluntat del Fill no és arbitrària. El Fill vol implicar en el seu coneixement de Fill a tots els qui el Pare vol que participin d’Ell. Però, a qui atreu el Pare? No als savis i entesos, sinó a la gent senzilla» (Benet XVI)
«(...) Tota la pregària de Jesús és en aquesta adhesió amorosa del seu cor d’home al ‘misteri de la voluntat’ del Pare» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.603)
22 de desembre
Diumenge 4 (C) d'Advent
Video de l’Evangeli i comentari
_______
Aquests dies demanem la teva ajuda per acabar de cobrir el pressupost de 2024
Pots fer el teu donatiu ara aquí
_______