evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 27 (B) de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Gn 2,18-24): El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l'home estigués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi». El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs». Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d'aquell moment ells dos formen una sola carn.

Salm responsorial: 127

R/. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d'olivera al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel!

2ª Lectura (He 2,9-11): Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans.

Versicle abans de l'Evangeli (1Jn 4,12): Al·leluia. Si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 10,2-16): En aquell temps, atansant-se els fariseus, li preguntaven, temptant-lo, si és lícit a un marit acomiadar la muller. I ell, responent, els digué: «Què us manà Moisès?». I ells digueren: «Moisès va permetre escriure el libel de repudi i repudiar». Però Jesús els digué: «Per la duresa del vostre cor us va escriure aquest precepte. Però des del principi de la creació els feu home i dona. Per això deixarà l’home el pare i la mare i s’unirà a la seva muller, i seran els dos en una sola carn; i així ja no són dos sinó una sola carn. Per tant, allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi». I a la casa novament els deixebles li preguntaren sobre això. I els diu: «Qualsevol que acomiada la seva muller i es casa amb una altra, comet adulteri contra aquella. I si ella acomiada el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

I li presentaven uns infants perquè els toqués; però els deixebles els renyaven. I veient-ho Jesús, es disgustà, i els digué: «Deixeu que els infants vinguin a mi, i no els ho impediu; perquè dels tals és el regne de Déu. En veritat us dic: qui no rebi el regne de Déu com un infant, no hi entrarà». I abraçant-los, els beneïa imposant-los les mans».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi»

Mn. Fernando PERALES i Madueño (Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui, els fariseus volen posar novament Jesús a prova plantejant-li la qüestió del divorci. En lloc de donar una resposta definitiva, Jesús pregunta als seus interlocutors sobre el que diu l'Escriptura i, sense criticar la Llei de Moisès, els fa comprendre que és legítima, però temporal: «Per la duresa del vostre cor us va escriure [Moisès] aquest precepte» (Mc 10,5).

Jesús recorda allò que diu el Llibre del Gènesi: «Des del principi de la creació [Déu] els feu home i dona» (Mc 10,6; cf. Gn 1,27). Jesús parla d'una unitat que serà la Humanitat. L'home deixarà els seus pares i s'unirà a la seva muller, tot essent un amb ella per formar la Humanitat. Això representa una realitat nova: Dos éssers formen una unitat, no com una “associació”, sinó com a procreadors d'humanitat. La conclusió és evident: «Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi» (Mc 10,9).

Mentre veiem el matrimoni com una associació, la indissolubilitat resultarà incomprensible. Si el matrimoni queda reduït a interessos associatius, llavors es comprèn que la dissolució aparegui com a legítima. Parlar de matrimoni, en aquest cas, és abusar del llenguatge, puix es tracta només de l'associació de dos solters que desitgen fer més agradable llur existència. Quan el Senyor parla de matrimoni està dient una altra cosa. El Concili Vaticà II ens recorda: «Tant per al bé dels esposos i dels seus fills com per al bé de la societat, aquest lligam sagrat no depèn de l'albir humà. Sinó que és Déu mateix l'autor del matrimoni, el qual l'ha dotat de valors i de fins múltiples, tots ells d'una importància extrema per a la continuïtat del gènere humà» (Gaudium et spes, n. 48).

De retorn a casa, els Apòstols pregunten per les exigències del matrimoni, i seguidament té lloc una escena afectuosa amb els infants. Ambdues escenes es relacionen. El segon ensenyament és com una paràbola que explica com és possible el matrimoni. El Regne de Déu és per aquells que es fan com infants i accepten de construir quelcom nou. Igualment el matrimoni, si hem captat bé el que significa: deixar, unir-se i esdevenir.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Quan penso en les llars cristianes, m’agrada imaginar-les lluminoses i alegres, com va ser el de la Sagrada Família» (Sant Josepmaria)
«Els nens paguen també el preu d’unions immadures i de separacions irresponsables: són les primeres víctimes. Sofreixen els resultats de la cultura [egoista] dels drets subjectius» (Francesc)
«‘L’íntima comunitat de vida i d’amor conjugal, establerta pel Creador i estructurada amb lleis pròpies, es funda en l’aliança matrimonial, és a dir, en un irrevocable consentiment de persones’ (Concili Vaticà II). Ambdós es donen totalment i irrevocablement l’un a l’altre. Ja no són dos, sinó que formen una sola carn. L’aliança contractada lliurement pels esposos els imposa l’obligació de mantenir-la una i indissoluble. ‘El que Déu va unir, que l’home no ho separi’ (Mc 10,9)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.364)