Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Però Déu, que és ric en l'amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia; no ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n. Som obra seva: Ell ens ha creat en Jesucrist, per dedicar-nos a unes bones obres, que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.
Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura.
Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom.
«Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles».
© Albada Editorial / evangeli.net
«La seva vida no depèn dels béns que posseeix»
Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)Avui, l'Evangeli, si no ens tapem les orelles i no tanquem els ulls, ens colpirà per la seva claredat: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè ni que algú estigui en l’abundància, la seva vida no depèn dels béns que posseeix» (Lc 12,15). D'on prové la vida de l'home?
La de Jesús sabem prou bé d'on procedeix, perquè Ell mateix ens ho ha dit: «Perquè com el Pare té vida en ell mateix, així ha donat també al Fill de tenir vida en ell mateix» (Jn 5,26). Sabem que la vida de Jesús no només prové del Pare, sinó que consisteix en fer la seva voluntat, ja que aquesta és el seu aliment, i la voluntat del Pare equival a dur a terme la seva obra de salvació entre els homes, donant la vida pels seus amics, signe de l'amor més gran. La vida de Jesús és, doncs, una vida totalment rebuda del Pare i totalment lliurada al mateix Pare i, per amor al Pare, als homes. Com podrà ser, per tant, la vida humana suficient en ella mateixa? Com pot negar-se que la nostra vida és un do, que l'hem rebuda i que, només per això, n'hem de donar gràcies? «Ningú no s'ha de creure amo de la pròpia vida» (Sant Jeroni).
En aquesta mateixa lògica, la pregunta que ens falta per fer només pot ser: com pot tenir sentit la nostra vida si es tanca sobre si mateixa, si s'acontenta en dir-se: «Tens molts béns preparats per a molts anys: descansa, menja, beu, banqueteja» (Lc 12,19)? Si la vida de Jesús és do rebut i do lliurat sempre en l'amor, la nostra vida —que no podem negar que hem rebut— s'ha de convertir, seguint la de Jesús, en donació total a Déu i als germans, perquè «El qui estima la seva vida, la perd» (Jn 12,25).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«M’ha decebut, Crist meu, la meva exagerada presumpció: de les altures he caigut molt baix. Però, torna’m a aixecar ara, ja que veig que em vaig enganyar a mi mateix» (Sant Gregori Nazianzè)
«Les realitats de la veritat i de l’amor —el nostre autèntic camí— no es troben en el món de les quantitats» (Benet XVI)
«L’economia de la llei i de la Gràcia treu el cor dels homes de la cobejança i de l’enveja (...). El Déu de les promeses ha posat l’home en guàrdia contra la seducció d’allò que, des del principi, s’ha presentat ‘bo per a menjar, agradable a la vista i temptador per a adquirir el coneixement’ (Gn 3,6)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.541)
