Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Ell llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n'exposaven el sentit perquè la lectura fos entenedora. El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor, el nostre Déu: no us entristiu ni ploreu», perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vos-en ara. Mengeu i beveu de gust i repartiu-ne als qui no s'havien portat res, que la diada d'avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força».
Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.
Les paraules que em surten dels llavis i els pensaments que el meu cor medita, que us siguin agradables, Senyor, penyal meu, redemptor meu.
Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això ja no seria del cos. Si l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això ja no seria del cos. Si tot el cos fos ull, com podria escoltar? Si tot el cos fos orella, com podria olorar? De fet, però, Déu ha distribuït en el cos cadascun dels membres com li sembla. Si tots els membres es reduïssin a un de sol, on seria el cos? Per això els membres són molts, però el cos és un de sol.
L'ull no pot dir a la mà: «No em fas cap falta». Ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta». Ben al contrari: els membres del cos que semblen més delicats són els més indispensables, els que ens semblen menys nobles, els cobrim amb més honor, els que ens semblen menys decents, els tractem amb una decència que no necessiten els que ja són decents. Déu ha disposat el cos de tal manera que dóna més honor als membres que més en necessiten, perquè no hi hagi desacord en el cos, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres.
Per això, quan un membre sofreix, sofreixen amb ell tots els altres, i quan un membre és elogiat, tots els altres s'alegren amb ell. Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres. Dins l'Església, Déu ha posat en primer lloc apòstols, en segon lloc profetes, en tercer lloc mestres, després els qui tenen poder d'obrar miracles, després els qui tenen la gràcia de donar la salut als malalts, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llenguatges misteriosos. No tothom ha de ser apòstol o profeta o mestre. No tothom ha d'obrar miracles, ha de tenir la gràcia de donar la salut als malalts, ha de ser capaç de parlar llenguatges misteriosos o ha de ser capaç d'interpretar-los.
En aquell temps Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Ell. Aleshores començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar».
«Perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut»
Mn. Bernat GIMENO i Capín (Barcelona, Espanya)Avui comencem a sentir la veu de Jesús a través de l'evangelista que ens acompanyarà durant tot el temps de durant l'any propi del cicle “C”: sant Lluc. Que «constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut» (Lc 1,4), escriu Lluc al seu amic Teòfil. Si aquesta és la finalitat de l'escrit, hem de prendre consciència de la importància que té el fet de meditar l'Evangeli del Senyor —paraula viva i, per tant, sempre nova— cada dia.
Com a Paraula de Déu, Jesús ens és avui presentat com a Mestre, ja que «ensenyava a les seves sinagogues» (Lc 4,15). Comença com qualsevol altre predicador: llegint un text de l'Escriptura, que precisament ara es compleix... La paraula del profeta Isaïes s'està complint; més encara: tota la paraula, tot el contingut de les Escriptures, tot el que havien anunciat els profetes es concreta i arriba al seu compliment en Jesús. No és indiferent creure o no en Jesús, perquè és el mateix “Esperit del Senyor” qui l'ha ungit i l'ha enviat.
El missatge que vol dir Déu a la humanitat mitjançant la seva Paraula és una bona notícia per als desvalguts, un anunci de llibertat per els captius i els oprimits, una promesa de salvació. Un missatge que omple d'esperança a tota la humanitat. Nosaltres, fills de Déu en Crist pel sagrament del baptisme, també hem rebut aquesta unció i participem en la seva missió: portar aquest missatge d'esperança per a tota la humanitat.
Meditant l'Evangeli que dóna solidesa a la nostra fe, veiem que Jesús predicava de manera diferent als altres mestres: predicava com qui té autoritat (cf. Lc 4,32). Això és així perquè principalment predicava amb obres, amb l'exemple, donant testimoni, fins i tot lliurant la pròpia vida. Igual hem de fer nosaltres, no ens podem quedar sols en paraules: hem de concretar el nostre amor a Déu i als germans amb obres. Ens poden ajudar les Obres de Misericòrdia —set espirituals i set corporals— que ens proposa l'Església, que com una mare orienta el nostre camí.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Si dirigeixes l’anhel del teu cor a la saviesa, la veritat i la contemplació de l’Unigènit de Déu, els teus ulls veuen Jesús» (Orígens)
«En el nostre temps de dispersió i distracció, aquest Evangeli ens convida a interrogar-nos sobre la nostra capacitat d’escoltar. Abans de poder parlar de Déu i amb Déu, cal escoltar-lo» (Francesc)
«El signe de la presència del Crist es dóna quan ‘els desventurats reben l’anunci de la Bona Nova’ (Mt 11,5; Lc 4,18)» (Catecisme de l’Església Catòlica nº 2.443)
