La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres XXX durant l'any

1ª Lectura (Rm 8,26-30): Germans, és l'Esperit mateix qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal, però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l'interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l'Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol. Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d'abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
Salm responsorial: 12
R/. Senyor, sabent que m'estimeu, tinc plena confiança.
Senyor, Déu meu, mireu i defenseu-me. Ompliu-me els ulls de claror, que el son de la mort no me'ls acluqui; que no digui l'enemic: «L'he vençut», ni s'alegri de veure la meva caiguda.

Jo, sabent que m'estimeu, tinc plena confiança. El meu cor s'alegra: ja em veig salvat, i canto al Senyor pels seus favor.
Versicle abans de l'Evangeli (2Te 2,14): Al·leluia. Déu, valent-se de l'evangeli, ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist, el nostre Senyor. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 13,22-30): En aquell temps, Jesús tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?». Jesús els contestà: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: ‘Senyor, obre'ns’. Ell us respondrà: ‘No sé d'on sou’. Llavors us posareu a dir: ‘Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!’. Ell us respondrà: ‘No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!’. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers».

«Esforceu-vos a entrar per la porta estreta»

Mn. Lluís RAVENTÓS i Artés
(Tarragona, Espanya)

Avui, camí de Jerusalem, Jesús s'atura un moment i algú ho aprofita per a preguntar-li: «Senyor, són pocs els qui se salven?» (Lc 13,23). Es veu que tot escoltant Jesús, l'home s'ha capficat. La doctrina, no cal dir-ho, és meravellosa i atraient; però comporta exigències que no li plauen. Però, i si visqués l'Evangeli a gust seu, amb una “moral a la carta”?, quines probabilitats tindria de salvar-se?

Pregunta, doncs: «Senyor, són pocs els qui se salven?» Jesús no accepta aquest plantejament. La salvació és un tema massa seriós per resoldre'l amb un càlcul de probabilitats. «Ell no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se» (2Pe 3,9).

Jesús contesta: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: ‘Senyor, obre'ns’. Ell us respondrà: ‘No sé d'on sou’» (Lc 13,24-25). Com poden ser ovelles del seu ramat si ni segueixen el Bon Pastor, ni accepten el Magisteri de l'Església? «Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents» (Lc 13,27-28).

Ni Jesús ni l'Església temen que s'enteli la imatge de Déu Pare quan revelen el misteri de l'infern. Com afirma el Catecisme de l'Església, «les afirmacions de la sagrada Escriptura i el que ensenya l'Església sobre l'infern són una crida a la responsabilitat amb què l'home ha d'utilitzar la seva llibertat amb vista al seu destí etern. Són, al mateix temps, una crida urgent a la conversió» (n. 1036).

Deixem-nos “de fer el viu” i de fer càlculs. Afanyem-nos a entrar per la porta estreta, recomençant les vegades que calguin, confiats a la seva misericòrdia. «Tot això que et preocupa de moment —diu sant Josepmaria—, té més o menys importància. —Allò que importa absolutament és que siguis feliç, que et salvis».