La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 30 durant l'any
1ª Lectura (Fl 1,1-11): Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tot el poble sant en Jesucrist que viu a Filips, amb els ancians i diaques. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Dono gràcies al meu Déu quan us recordo en totes les meves pregàries. Sempre que prego per vosaltres, la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l'evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d'una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins el dia de Jesucrist. És natural que jo pensi així de tots vosaltres: jo us porto sempre al cor. Ara que estic pres i em presento als tribunals per defensar l'evangeli i afirmar-lo, tots vosaltres compartiu amb mi aquest favor de Déu. Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l'amor entranyable que us té Jesucrist.

I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d'esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d'aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
Salm responsorial: 110
R/. Les obres del Senyor són grans.
De tot cor enalteixo el Senyor, amb els justos davant de tot el poble. Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima.

La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat. El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis.

Recordant-se per sempre del seu pacte, donà un aliment als qui el veneren. Demostrà la força del seu braç, repartint al seu poble la terra dels nadius.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 10,27): Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 14,1-6): I s’esdevingué que, Jesús havent entrat en la casa d’un cap dels fariseus un dissabte a menjar, ells l’observaven. I heus aquí que un home hidròpic era davant d’ell. I adreçant Jesús la paraula als doctors de la Llei i fariseus, digué: «¿És lícit en dissabte curar o no?». I ells callaren. I ell, agafant-lo de la mà, el curà i el despatxà. I a ells els digué: «Qui de vosaltres, si el fill o el bou cau a un pou no l’en treu de seguida en dissabte?». I a això no podien respondre-li res».

© Albada Editorial / evangeli.net

«¿És lícit en dissabte curar o no?»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui centrem la nostra atenció en la pregunta punyent que Jesús adreça als fariseus: «¿És lícit en dissabte curar o no?» (Lc 14,4), i en la significativa anotació que fa sant Lluc: «I ells callaren» (Lc 14,4).

Són molts els episodis evangèlics en els quals Nostre Senyor retreu als fariseus llur hipocresia. És notable l'interès de Déu per deixar-nos clar fins a quin punt li desagrada aquest pecat —la falsa aparença, l'engany vanitós—, que se situa a les antípodes d'aquell elogi del Crist envers Natanael: «Aquí teniu veritablement un israelita en qui no hi ha engany» (Jn 1,47). Déu estima la senzillesa del cor, la ingenuïtat de l'esperit i, ben al contrari, rebutja amb energia l'enrevessament, la mirada tèrbola, l'ànim doble, la hipocresia.

Allò que resulta significatiu en la pregunta del Senyor i en la resposta silenciosa dels fariseus és la mala consciència que aquests tenien en el fons. Allí jeia un malalt que cercava de ser guarit per Jesús. El compliment de la Llei judaica —mera atenció a la lletra amb el menyspreu de l'esperit— i la presumpció buida de llur conducta irreprotxable, els mena a escandalitzar-se davant l'actitud del Crist que, endut pel seu cor misericordiós, no es deixa lligar pel formalisme d'una llei, i vol retornar la salut al qui n'estava mancat.

Els fariseus se n'adonen que llur conducta hipòcrita no és pas justificable i, per això, callen. En aquest passatge resplendeix una lliçó molt clara: la necessitat d'entendre que la santedat és seguiment del Crist —fins al ple enamorament— i no un fred compliment legal d'uns preceptes. Els manaments són sants perquè procedeixen directament de la Saviesa infinita de Déu, però és possible de viure'ls d'una manera legalista i buida, i és aleshores quan té lloc la incongruència —veritable sarcasme— de pretendre seguir Déu per acabar anant darrere nosaltres mateixos.

Deixem que la senzillesa encisadora de la Mare de Déu s'imposi a les nostres vides.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Aquest hidròpic va ser curat en presència del fariseu, perquè per la malaltia del cos de l’un s’expressa la malaltia del cor de l’altre» (Sant Gregori el Gran)

  • «El camí per a ser fidels a la llei, sense descuidar la justícia, sense descuidar l’amor, és el camí contrari: des de l’amor a la integritat; des de l’amor al discerniment; des de l’amor a la llei. Aquest és el camí que ens ensenya Jesús» (Francesc)

  • «(...) Els règims la naturalesa dels quals és contrària a la llei natural, a l’ordre públic i als drets fonamentals de les persones, no poden realitzar el bé comú de les nacions on s’han imposat» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.901)