La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge XXXII (C) de durant l'any

1ª Lectura (2M 7,1-2.9-14): En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d'assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Un d'ells, parlant per tots, digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares». El segon, a punt d'expirar digué: «Tu ens pots privar d'aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna». Després d'aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d'allà dalt».

El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos de la valentia d'aquell noi, que tenia per no res el dolor de les tortures. Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d'expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l'esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida».
Salm responsorial: 16
R/. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor.
Escolteu-me, Senyor, demano justícia, escolteu el meu clam; oïu atentament la meva defensa, surt de llavis que no enganyen.

Els meus passos no abandonen els camins prescrits, avancen segurs per les vostres rutes. Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu; us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.

Protegiu-me a l'ombra de les vostres ales. Jo vinc a veure-us demanant justícia. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n.
2ª Lectura (2Te 2,16—3,5): Germans, que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d'obres bones i de bona doctrina. Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents, perquè no tothom té la fe. El Senyor és fidel. Ell us farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor, i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho. Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho féu Jesucrist.
Versicle abans de l'Evangeli (Ap 1,5.6): Al·leluia. Jesucrist és el primer ressuscitat d'entre els morts. Que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 20,27-38): En aquell temps, alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: «Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?».

Jesús els respongué: «Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu. I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen».

«Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen»

Mn. Ramon SÀRRIAS i Ribalta
(Andorra la Vella, Andorra)

Avui, Jesús fa una clara afirmació de la resurrecció i de la vida eterna. Els saduceus posaven en dubte, o pitjor encara, ridiculitzaven la creença en la vida eterna després de la mort, que —en canvi— era defensada pels fariseus i ho és també per nosaltres.

La pregunta que fan els saduceus a Jesús «quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?» (Lc 20,33) deixa entreveure una mentalitat jurídica de possessió, una reivindicació de dret de propietat sobre una persona. A més, la trampa que paren a Jesús mostra un equívoc que encara existeix avui: imaginar la vida eterna com una prolongació, després de la mort, de l'existència terrenal. El cel consistiria en la transposició de les coses boniques que ara gaudim.

Una cosa és creure en la vida eterna i una altra és imaginar-se com serà. El misteri que no està envoltat de respecte i discreció, té el perill de ser banalitzat per la curiositat i, finalment, ridiculitzat.

La resposta de Jesús té dues parts. En la primera vol fer entendre que la institució del matrimoni ja no té raó de ser en l'altra vida: «Els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit» (Lc 20,35). El que sí perdura i arriba a la seva màxima plenitud és tot el que hem sembrat d'amor autèntic, d'amistat, de fraternitat, de justícia i veritat...

El segon moment de la resposta ens deixa dues certeses: «Ell no és Déu de morts, sinó de vius» (Lc 20,38). Confiar en aquest Déu vol dir adonar-nos que estem fets per a la vida. I la vida consisteix a estar amb Ell de manera ininterrompuda, per sempre. A més, «gràcies a Ell, tots viuen» (Lc 20,38): Déu és la font de la vida. El creient, submergit en Déu pel baptisme, ha estat arrencat per sempre del domini de la mort. «L'amor es converteix en una realitat reeixida si s'enclou en un amor que proporcioni realment eternitat» (Benet XVI).

«Neguen que hi hagi resurrecció»

Mn. Antoni CAROL i Hostench
(Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, els "in-oportuns" saduceus són l'ocasió per tal que Jesús dediqui unes bellíssimes paraules a una qüestió vital: l'eternitat. L'escena i el tema conserven plena vigència.

Se li aproparen «alguns dels saduceus» que, curiosament, «neguen que hi hagi resurrecció» (Lc 20,27). En efecte, no deixa de sorprendre que un grup de gent religiosa —creient en Déu— afirmi que no existeix l'eternitat (si més no, per a nosaltres). Aleshores, ens preguntem, quina mena de Déu tenim? Més encara, què serà de nosaltres?

Evidentment, no hi ha resposta per a un interrogant tan estúpid com aquest. De fet, Jesús els respongué molt rotundament: «Aneu molt equivocats!» (Mc 12,27). I els engaltà, sense més, que Déu «no és Déu de morts, sinó de vius» (Lc 20,38), com no podia ser d'altra manera.

Per si fos poc equivocada la conclusió dels saduceus, l'argumentació que proposen —la fictícia historieta de la dona que successivament tingué per esposos set germans— sobrepassa la ridiculesa. No hem de sorprendre'ns que ara sorgeixin els "moderns saduceus" que contradiuen la veu del Vicari del Crist tot esgrimint arguments tan falsos com forçats (que si el cost de les visites pastorals del papa deuria ser destinat als pobres; que si el Papa és culpable de milions de morts...). Res de nou a la faç de la terra! Només la ceguesa de la descreença és capaç de semblants bajanades.

Els saduceus "jugaren" amb l'eternitat i el resultat és que no resta ni rastre d'ells. Lògic!: sense esperança no hi ha vida. Pitjor encara: sense un horitzó d'eternitat hom no pot estimar. És que un pot "en-amorar-se" per un temps? Heus aquí la resposta de Benet XVI: «L'amor humà és, en si, una promesa incomplible. Desitja eternitat i solament pot oferir finitud. Però, d'una altra banda, sap que aquesta promesa no és insensata ni contradictòria, ja que en darrera instància l'eternitat viu en ella. Les seves autèntiques dimensions comporten, en definitiva, la perspectiva futura de Déu, l'espera de Déu».