Avui, l'Evangeli ens parla de l'última vinguda del Fill de l'home. S'acosta la fi de l'any litúrgic i l'Església ens presenta la parusia, i al mateix temps vol que pensem en les nostres darreries: mort, judici, infern o cel. La fi d'un viatge condiciona la seva realització. Si vols anar a l'infern, et podràs comportar d'una manera determinada d'acord amb el terme del teu viatge. Si esculls el cel, hauràs de ser coherent amb la Glòria que vols conquerir. Sempre, lliurement. A l'infern no hi va ningú per força; ni al cel, tampoc. Déu és just, i dóna a cada u el que s'ha guanyat, ni més ni menys. No castiga ni premia arbitràriament, mogut per simpaties o antipaties. Respecta la nostra llibertat. Cal tenir present, però, que en sortir d'aquest món, la llibertat ja no podrà escollir. L'arbre restarà ajagut pel costat que haurà caigut.

«Morir en pecat mortal sense haver-se penedit i sense acollir l'amor misericordiós de Déu significa quedar-se separat d'Ell definitivament per la nostra pròpia acció lliure» (Catecisme de l'Església n. 1033).

¿T'imagines la grandiositat de l'espectacle? Els homes i dones de totes les races i de tots els temps, amb el nostre cos ressuscitat i la nostra ànima compareixerem davant de Jesucrist, que presidirà l'acte amb gran poder i majestat. Vindrà a jutjar-nos en presència de tothom. Si l'entrada no fos gratuïta, valdria la pena... Llavors se sabrà la veritat de tots els nostres actes interiors i exteriors. Llavors veurem de qui són els diners, els fills, els llibres, els projectes i les altres coses: «No en quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda» (Lc 21,6). Dia d'alegria i de glòria per a uns; dia de tristesa i de vergonya per a altres. El que no vulguis que aparegui públicament, ara t'és possible eliminar-ho amb una confessió ben feta. No pots improvisar un acte tan solemne i comprometedor. Jesús ens ho adverteix: «Mireu de no ser enganyats» (Lc 21,8). Estàs a punt ara?