La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous XXXIII durant l'any

1ª Lectura (Ap 5,1-10): Jo, Joan, vaig veure que el qui seia al tron tenia a la mà dreta un document escrit per totes dues cares, tancat amb set segells. Vaig veure també que un àngel poderós cridava amb tota la força: «Qui és capaç d'obrir els segells i de desplegar aquest document?» Però en tot el cel, en tota la terra i en tot l'espai de sota la terra no trobaven ningú capaç d'obrir-lo i de veure què deia. Jo, veient que no trobaven ningú, plorava desconsolat. Però un dels ancians em digué: «No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David: ell obrirà els segells i desplegarà el document».

Aleshores vaig veure al mig, davant el tron i rodejat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els Set Esperits de Déu enviats per tota la terra. L'Anyell s'acostà al qui seia al tron, i prengué de la seva mà dreta aquell document. Així que el tingué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es prosternaren davant d'ell. Cadascun dels ancians tenia una arpa i una copa d'or, plena de perfums, que són les pregàries del poble sant. I entonaren un càntic nou que deia: «Sou digne de prendre el document i d'obrir-ne els segells, perquè heu estat degollat i heu comprat per a Déu amb la vostra sang gent de tota tribu, llengua i nació, i n'heu fet una casa reial i uns sacerdots dedicats al nostre Déu, que regnaran a la terra».
Salm responsorial: 149
R/. Ens heu fet una casa reial i uns sacerdots dedicats al nostre Déu.
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances davant del qui l'estimen. Se sent feliç Israel del qui l'ha creat, s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Perquè el Senyor estima el seu poble, coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria, des dels seus rengles aclamen plens de goig, mentre els seus llavis glorifiquen Déu. És la glòria reservada als qui l'estimen.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 94,8): Al·leluia. No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 19,41-44): En aquell temps, quan Jesús arribà prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella i digué: «Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho! Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t'encerclaran i t'atacaran per tots costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el moment en què Déu et visitava».

«Tant de bo que en el dia d'avui també tu haguessis reconegut allò que et donaria la pau!»

Mn. Blas RUIZ i López (Ascó, Tarragona, Espanya)

Avui, la imatge que ens presenta l'Evangeli és la d'un Jesús que «arrencà a plorar» (Lc 19,41) per la sort de la ciutat escollida, que no ha reconegut la presència del seu Salvador. Coneixent les notícies que s'han donat en els darrers temps, ens resultaria fàcil d'aplicar aquesta lamentació a la ciutat que és —a la vegada— santa i font de divisions.

Però mirant més enllà, podem identificar aquesta Jerusalem amb el nou poble escollit, que és l'Església, i —per extensió— amb el món en què aquesta ha de dur a terme la seva missió. Si així ho fem, ens trobarem amb una comunitat que, tot i que ha assolit cims altíssims en el camp de la tecnologia i de la ciència, gemega i plora, perquè viu encerclada per l'egoisme dels seus membres, perquè ha aixecat al seu voltant els murs de la violència i del desordre moral, perquè rebat per terra els seus fills, arrossegant-los amb les cadenes d'un individualisme deshumanitzant. En definitiva, el que ens trobarem és un poble que no ha sabut reconèixer el Déu que la visitava (cf. Lc 19,44).

Tanmateix, nosaltres els cristians, no podem quedar-nos en la pura lamentació, no hem de ser profetes de desventures, sinó homes d'esperança. Coneixem el final de la història, sabem que el Crist ha fet caure els murs i ha trencat les cadenes: les llàgrimes que vessa en aquest Evangeli prefiguren la sang amb la qual ens ha salvat.

De fet, Jesús és present en la seva Església, especialment a través d'aquells més necessitats. Cal adonar-nos d'aquesta presència per a entendre la tendresa que Crist té per nosaltres: és tan excels el seu amor, ens diu sant Ambròs, que Ell s'ha fet petit i humil perquè arribem a ser grans; Ell s'ha deixat lligar entre bolquers com un nadó perquè nosaltres siguem alliberats dels lligams del pecat; Ell s'ha deixat clavar a la creu perquè nosaltres siguem comptats entre les estrelles del cel... Per això, hem de donar gràcies a Déu, i descobrir present enmig de nosaltres aquell que ens visita i ens redimeix.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.