La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 18 de durant l'any
1ª Lectura (Jr 28,1-17): Al principi del regnat de Sedequies, rei de Judà, el cinquè mes de l'any quart, el profeta Hananies, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble: «Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia: dintre de dos anys, faré tornar aquí tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, s'endugué a Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots els de Judà deportats a Babilònia, diu l'oracle del Senyor. Així trencaré el jou del rei de Babilònia».

El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li digué: «Amén! Déu ho faci! Que el Senyor compleixi les paraules que acabes de profetitzar i faci tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara us diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes a molts països i a grans reialmes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es compleix la seva paraula es veu que l'havia enviat el Senyor».

Aleshores Hananies agafà el jou que Jeremies portava al coll, el trencà, i digué davant de tot el poble: «Això diu el Senyor: Així mateix dintre dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se n'anà.

Després que el profeta Hananies hagué fet això, el Senyor va fer sentir la seva paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a trobar Hananies i digues-li: Això diu el Senyor: Tu has trencat el jou de fusta, però jo n'he fet un altre d'acer. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu això: El jou que ara poso al coll de totes aquestes nacions és un jou d'acer, perquè se sotmetin a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges».

Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananies: «Escolta, Hananies: El Senyor no t'ha pas enviat, i estàs portant aquest poble a confiar en la mentida. Per això diu el Senyor: T'envio fora d'aquesta terra: aquest any mateix moriràs, perquè estàs dient a tothom que abandonin el Senyor». I aquell any mateix, el setè mes, morí el profeta Hananies.
Salm responsorial: 118
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Aparteu-me dels falsos camins, doneu-me, Senyor, la vostra llei.

No em tragueu dels llavis la promesa que no enganya: confio en el vostre judici.

Es posaran a favor meu el fidels, els qui coneixen el vostre pacte.

Si guardo plenament els vostres decrets, no quedaré confós.

Els injustos esperen l'ocasió de perdre'm, i jo miro d'entendre el vostre pacte.

No he defugit les vostres decisions, vós me les heu ensenyades.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 1,49b): Al·leluia. Rabí, vós sou el Fill de Déu, sou el Rei d’Israel. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 14,22-36): En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús manà als deixebles que pugessin a la barca i que el precedissin a l’altra riba, mentre acomiadava les multituds. I quan les hagué acomiadat, pujà a la muntanya a pregar tot sol. Arribat el vespre, encara s’estava allà tot sol.

Mentrestant, la barca ja era enmig del mar a molts estadis, batuda per les ones, perquè el vent era contrari. I a la quarta vetlla de la nit, anà cap a ells caminant sobre el mar. Però els deixebles, veient-lo caminar sobre el mar, s’espantaren, i deien: «És un fantasma»; i cridaren de por. Però de seguida Jesús els digué: «Tingueu confiança! Soc jo, no tingueu por!». I responent-li Pere, digué: «Senyor, si ets tu, mana’m anar a tu sobre les aigües». I ell diu: «Vine!». I baixant Pere de la barca, caminà sobre les aigües, i anà cap a Jesús. Però veient fort el vent, va tenir por, i començant a enfonsar-se, cridà dient: «Senyor, salva’m!». I a l’instant Jesús, estenent la mà, l’agafà, i li digué: «Quina poca fe! Per què has dubtat?». I quan pujaren a la barca, el vent cessà. Els qui eren a la barca l’adoraren, dient: «Veritablement tu ets Fill de Déu!».

I havent fet la travessia, tocaren terra a Genesaret. I reconeixent-lo els homes d’aquell lloc, donaren avís per tota aquella contrada, i li portaren tots els malalts. I li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la franja del seu mantell. I tots els qui el tocaren quedaren sans.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Senyor, si ets tu, mana’m anar a tu sobre les aigües»

Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet (Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)

Avui no veurem Jesús dormint a la barca mentre aquesta s'enfonsa, ni calmant la tempesta amb una sola paraula increpatòria, suscitant així l'admiració dels deixebles (cf. Mt 8,23-27). L'acció d'avui no deixa de ser, però, menys desconcertant: tant per als primers deixebles com per a nosaltres.

Jesús havia obligat els deixebles a pujar a la barca i anar cap a l'altra riba; havia acomiadat tothom després d'haver assaciat la multitud afamada i havia romàs tot sol a la muntanya immers profundament en la pregària (cf. Mt 14,22-23). Els deixebles, sense el Mestre, avançaven amb dificultats. Fou llavors quan Jesús s'apropà a la barca caminant sobre l'aigua.

Com correspon a persones normals i sensates, els deixebles s'esveraren en veure'l: els homes no solen caminar sobre l'aigua i, per tant, havien d'estar veient un fantasma. Però s'equivocaven: no es tractava d'una il·lusió, sinó que tenien davant el mateix Senyor, que els invitava —com tantes altres vegades— a no tenir por i a confiar en Ell per desvetllar en ells la fe. Aquesta fe s'exigí, en primer lloc, a Pere, el qual digué: «Senyor, si ets tu, mana’m anar a tu sobre les aigües» (Mt 14,28). Amb aquesta resposta, Pere mostrà que la fe consisteix en l'obediència a la paraula de Crist: no digué pas «fes que camini sobre les aigües» sinó que volia seguir allò que el mateix i únic Senyor li manés per poder creure en la veracitat de les paraules del Mestre.

Els seus dubtes li feren trontollar la incipient fe, però conduïren a la confessió dels altres deixebles, ara amb el Mestre present: «Veritablement tu ets Fill de Déu!» (Mt 14,33). «El grup d'aquells que ja eren apòstols, però que encara no creien, perquè veieren que les aigües jugaven sota els peus del Senyor i que en el moviment agitat de les onades els passos del Senyor eren segurs, (...) van creure que Jesús era el vertader Fill de Déu, confessant-lo com a tal» (Sant Ambròs).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «La pregària és conversa i diàleg amb Déu: seguretat de les coses que s’esperen, igualtat de condició i d’honor amb els àngels, esmena dels pecats, remei dels mals, garantia dels bens futurs» (Sant Gregori de Nissa)

  • «Què és la pregària? Correntment es considera que és un col·loqui. I en un col·loqui hi ha sempre un “jo” i un “tu”. En aquest cas un Tu amb T majúscula. Més important es el Tu, perquè la nostra oració té l’inici en Déu» (Sant Joan Pau II)

  • «No hi ha cap més camí de la pregària cristiana que el Crist. Tant si la nostra pregària és comunitària com personal, tant si és oral com interior, només té accés al Pare si preguem en el nom» de Jesús (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.664)