La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge IV(C) de durant l'any

1ª Lectura (Jr 1,4-5.17-19): En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d'ells, si no, seria jo, qui te'n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T'assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l'oracle del Senyor».
Salm responsorial: 70
R/. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu.
En vós m'emparo, Senyor, que no en tingui un desengany. Deslliureu-me, traieu-me del perill, vós que sou bo; escolteu i salveu-me.

Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora. Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust.

Vós sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de petit. Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de néixer em vaig emparar en vós.

D'un cap a l'altre del dia els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu; m'instruïu, Déu meu, des de petit, i encara avui us proclamo admirable.
2ª Lectura (1C 12,31—13,13): Germans, interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s'acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat.

Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d'ençà que sóc un home, ja no m'és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l'amor és el més gran.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 4,18): Al·leluia. El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 4,21-30): En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: «¿No és el fill de Josep, aquest?». Ell els digué: «Ben segur que m'aplicareu aquella dita: ‘Metge, cura't a tu mateix!’. Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble». I afegí: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria».

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

«Cap profeta no és ben rebut al seu poble»

P. Pere SUÑER i Puig SJ
(Barcelona, Espanya)

Avui, en aquest diumenge quart del temps ordinari, la litúrgia continua presentant-nos Jesús tot parlant a la sinagoga de Natzaret. Empalma amb l'Evangeli del diumenge passat, on Jesús llegia a la sinagoga la profecia de Isaïes: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits (...)» (Lc 4,18-19). Jesús, en acabar la lectura, afirma sense embuts que aquesta profecia es compleix en Ell.

L'Evangeli comenta que els de Natzaret s'estranyaven de què dels seus llavis sortissin aquelles paraules de gràcia. El fet que Jesús era ben conegut dels natzarens, ja que havia estat el seu veí durant la infància i joventut, no els predisposava pas a acceptar que era un profeta. Recordem la frase de Natanael: «¿De Natzaret en pot sortir res de bo?» (Jn 1,46). Jesús els hi retreu aquesta incredulitat, recordant allò: «Cap profeta no és ben rebut al seu poble» (Lc 4,24). I els posa l'exemple d'Elies i d'Eliseu, que van fer miracles als forasters, no pas als conciutadans.

La reacció dels natzarens fou violenta per demés. Volien estimbar-lo. Quantes vegades pensem que Déu ha de fer les seves accions salvadores tot acoblant-se als nostres grandiloqüents criteris! Ens ofèn que es valgui del que nosaltres considerem poca cosa. Voldríem un Déu espectacular. Però això és propi al temptador, des del pinacle: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix» (Lc 4,9). Jesucrist s'ha revelat un Déu humil: el Fill de l'home «no ha pas vingut a ésser servit, sinó a servir» (Mc 10,45). Imitem-lo. No cal, per a salvar les ànimes, ser gran com sant Xavier. La humil Teresa de l'infant Jesús n'és la companya, com a patrona de les missions.