Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora. Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust.
Vós sou la meva esperança, Déu meu, he confiat en vós, Senyor, des de petit. Vós em traguéreu de les entranyes de la mare, acabat de néixer em vaig emparar en vós.
D'un cap a l'altre del dia els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu; m'instruïu, Déu meu, des de petit, i encara avui us proclamo admirable.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s'acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat.
Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d'ençà que sóc un home, ja no m'és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l'amor és el més gran.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
«Cap profeta no és ben rebut al seu poble»
P. Pere SUÑER i Puig SJ (Barcelona, Espanya)Avui, en aquest diumenge quart del temps ordinari, la litúrgia continua presentant-nos Jesús tot parlant a la sinagoga de Natzaret. Empalma amb l'Evangeli del diumenge passat, on Jesús llegia a la sinagoga la profecia de Isaïes: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits (...)» (Lc 4,18-19). Jesús, en acabar la lectura, afirma sense embuts que aquesta profecia es compleix en Ell.
L'Evangeli comenta que els de Natzaret s'estranyaven de què dels seus llavis sortissin aquelles paraules de gràcia. El fet que Jesús era ben conegut dels natzarens, ja que havia estat el seu veí durant la infància i joventut, no els predisposava pas a acceptar que era un profeta. Recordem la frase de Natanael: «¿De Natzaret en pot sortir res de bo?» (Jn 1,46). Jesús els hi retreu aquesta incredulitat, recordant allò: «Cap profeta no és ben rebut al seu poble» (Lc 4,24). I els posa l'exemple d'Elies i d'Eliseu, que van fer miracles als forasters, no pas als conciutadans.
La reacció dels natzarens fou violenta per demés. Volien estimbar-lo. Quantes vegades pensem que Déu ha de fer les seves accions salvadores tot acoblant-se als nostres grandiloqüents criteris! Ens ofèn que es valgui del que nosaltres considerem poca cosa. Voldríem un Déu espectacular. Però això és propi al temptador, des del pinacle: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix» (Lc 4,9). Jesucrist s'ha revelat un Déu humil: el Fill de l'home «no ha pas vingut a ésser servit, sinó a servir» (Mc 10,45). Imitem-lo. No cal, per a salvar les ànimes, ser gran com sant Xavier. La humil Teresa de l'infant Jesús n'és la companya, com a patrona de les missions.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Així tota ànima, privada de la virtut i del coneixement de Déu, quan rep la divina paraula, aprèn a alimentar la paraula amb el pa de les virtuts, i a regar la ciència de la virtut amb la font de la vida» (Sant Basili Magne)
«Ànim, Déu està sempre beneint-te i camina al teu costat. Precisament a través del do de l’Esperit, Jesús farà participar els creients en la seva comunió filial i en la seva intimitat amb el Pare» (Sant Joan Pau II)
«En l’Antic Testament, els profetes van anunciar que l’Esperit del Senyor reposaria sobre el Messies esperat (cf. Is 11,2) amb vista a la seva missió salvadora. La vinguda de l’Esperit Sant sobre Jesús en ocasió del seu Baptisme (...) fou el signe que era Ell el qui havia de venir, que Ell era el Messies, el Fill de Déu» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.286)
