La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge V (A) de durant l'any

1ª Lectura (Is 58,7-10): Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: ‘Aquí em tens’. Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s'omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia».
Salm responsorial: 111
R/. L'home just és llum que apunta en la fosca.
L'home just, compassiu i benigne, és llum que apunta en la fosca. Sortós l'home que presta de bon grat, que disposa a consciència els seus afers.

El just no caurà mai, i deixarà un record inesborrable. Viu sense por de les males noves, se sent ferm confiant en el Senyor.

Té el cor incommovible, res no tem, reparteix el que té, ho dona als pobres, la seva bondat consta per sempre, pot alçar el front amb dignitat.
2ª Lectura (1C 2,1-5): Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s'imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 8,12): Al·leluia. Jo soc la llum del món, diu el Senyor; el qui em segueix tindrà la llum de la vid. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 5,13-16): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel».

«Vosaltres sou la llum del món»

Mn. Josep FONT i Gallart
(Tremp, Lleida, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens fa una gran crida a ser testimonis del Crist. I ens invita a ser-ho de dues maneres, aparentment, contradictòries: com la sal i com la llum.

La sal no es veu, però es nota; es fa gustar, paladejar. Hi ha moltes persones que “no es fan veure”, perquè són com “formiguetes” que no paren de treballar i fer el bé. Al seu costat es pot paladejar la pau, la serenor, la joia. Tenen —com és de moda dir avui— “bones radiacions”.

La llum no es pot amagar. Hi ha persones que “es veuen de lluny”: Santa Teresa de Calcuta, el Papa, el Rector d'un poble. Ocupen llocs importants pel seu lideratge natural o pel seu ministeri concret. Estan “dalt del canelobre”. Com diu l'Evangeli d'avui, «dalt d'una muntanya» o en el «portallànties» (cf. Mt 5,14.15).

Tots hi som cridats a ser sal i llum. Jesús mateix va ser “sal” durant trenta anys de vida amagada a Natzaret. Diuen que sant Lluís Gonzaga, mentre jugava, en preguntar-li què faria si sabés que al cap de pocs moments hauria de morir, va contestar. «Continuaria jugant». Continuaria fent la vida normal de cada dia, fent la vida agradable als companys de joc.

A vegades estem cridats a ser llum. Ho som d'una manera clara quan professem la nostra fe en moments difícils. Els màrtirs són grans llumeneres. I avui, segons quins ambients, el sol fet d'anar a missa ja és motiu de burles. Anar a missa ja és ser “llum”. I la llum sempre es veu; encara que sigui molt petita. Un llumí pot canviar una nit.

Demanem els uns pels altres al Senyor per tal que sapiguem ser sempre sal. I sapiguem ser llum quan calgui ser-ho. Que el nostre obrar de cada dia sigui de tal manera que veient les nostres bones obres la gent glorifiqui el Pare del cel (cf. Mt 5,12).