La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres V de durant l'any

1ª Lectura (Gn 3,1-8): La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?». La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal».

La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d'adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se'ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s'adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se'n faldars. Quan l'home i la dona sentiren els passos del Senyor-Déu que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, s'amagaren entremig dels arbres del jardí, perquè no els veiés el Senyor-Déu.
Salm responsorial: 31
R/. Feliç el qui ha estat absolt de la falta.
Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat: Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa i dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat més el meu pecat. Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor, m'heu perdonat la culpa comesa.

Que us supliquin els fidels als moments de desgràcia; per més que els rius es desbordin, a ells, ni els tocaran.

En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill. Tothom celebra al voltant meu el goig de veure'm lliure.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Ac 16,14): Al·leluia. Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escoltem atentament les paraules del vostre Fill. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 7,31-37): En aquell temps, Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: «Efatà!» -que vol dir: "Obre't!".

A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

«Tot ho ha fet bé»

+ Mn. Joan MARQUÉS i Suriñach
(Vilamarí, Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens presenta un miracle de Jesús: va tornar l'oïda i va destravar la llengua a un sord. La gent va quedar admirada i deia: «Tot ho ha fet bé» (Mc 7,37).

Aquesta és la biografia de Jesús feta per als seus contemporanis. Una biografia curta i completa. ¿Qui és Jesús? És aquell que tot ho ha fet bé. En el doble sentit de la paraula: en el què i en el com, en la substància i en la manera. És aquell que només ha fet obres bones, i el que ha realitzat les obres bones bé, d'una manera perfecta, acabada. Jesús és una persona que tot ho fa bé, perquè només fa accions bones, i allò que fa, ho deixa ben acabat. No lliura res a mitges; i no espera a acabar-ho després.

—Procura també tu deixar-ho tot ben enllestit ara: l'oració; el tracte amb els familiars i les altres persones; el treball; l'apostolat; la diligència per formar-te espiritualment i professional; etc. Sigues exigent amb tu mateix, i sigues també exigent, suaument, amb els qui depenen de tu. No toleris barroeries. No agraden a Déu i molesten el proïsme. No prenguis aquesta actitud simplement per quedar bé, ni perquè aquest procediment és el més rendible, fins i tot humanament; sinó perquè a Déu no li agraden les obres dolentes ni les obres “bones” mal fetes. La Sagrada Escriptura afirma: «Les obres de Déu són perfectes» (Dt 32,4). I el Senyor, a través de Moisès, manifesta al Poble d'Israel: «Tot el que tingui una tara, no ho oferiu, perquè no us seria acceptat» (Lv 22,20). Demana l'ajut maternal de la Verge Maria. Ella, com Jesús, també va fer-ho tot bé.

Sant Josepmaria ens ofereix el secret per reeixir: «Fes el que cal i estigues pel que fas». ¿És aquesta la teva manera d'actuar?