La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous VI de durant l'any

1ª Lectura (Jm 2,1-9): Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen? Però vosaltres els deshonreu. No són els rics els qui us oprimeixen i us tiren als tribunals? No són ells qui blasfemen contra aquest nom tan noble de cristians que vosaltres porteu? Vosaltres obreu molt bé sempre que compliu aquell manament regi de l'Escriptura: «Estima els altres com a tu mateix». Però si feu diferències entre les persones, cometeu un pecat, i aquell manament us acusa d'haver-lo violat.
Salm responsorial: 33
R/. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta.
Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés: ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 6,64c.68c): Al·leluia. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 8,27-33): En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: «Qui diu la gent que sóc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?». Pere li respon: «Tu ets el Messies».

Però Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. Llavors començà a instruir-los dient: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar». I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes».

«Qui diu la gent que sóc jo? I vosaltres, qui dieu que sóc?»

Mn. Joan Pere PULIDO i Gutiérrez Secretari del bisbe de Sant Feliu
(Sant Feliu de Llobregat, Espanya)

Avui seguim escoltant la Paraula de Déu amb l'ajut de l'Evangeli de sant Marc. Un Evangeli amb una inquietud ben clara: descobrir qui és aquest Jesús de Natzaret. Marc ens ha anat oferint, amb els seus textos, la reacció de diferents personatges davant Jesús: els malalts, els deixebles, els escribes i fariseus. Avui ens ho demana directament a nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?» (Mc 8,29).

Certament, els qui ens anomenem cristians tenim el deure fonamental de descobrir la nostra identitat per a donar raó de la nostra fe, essent uns bons testimonis amb la nostra vida. Aquest deure ens urgeix per a poder transmetre un missatge clar i entenedor als nostres germans i germanes que poden trobar en Jesús una Paraula de Vida que doni sentit a tot el que pensen, diuen i fan. Però aquest testimoniatge ha de començar essent nosaltres mateixos conscients de la nostra trobada personal amb Ell. Joan Pau II, en la seva Carta apostòlica Novo Millennio Ineunte, ens digué: «El nostre testimoniatge seria insuportablement pobre si no fóssim els primers contempladors del seu rostre».

Sant Marc, amb aquest text, ens ofereix un bon camí de contemplació de Jesús. Primer, Jesús ens pregunta què diu la gent que és Ell; i podem respondre, com els deixebles: Joan Baptista, Elies, un personatge important, bo, atraient. Una resposta bona, sens dubte, però llunyana encara de la Veritat de Jesús. Ell ens pregunta: «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc jo?». És la pregunta de la fe, de la implicació personal. La resposta només la trobarem en l'experiència del silenci i de la pregària. És el camí de fe que fa Pere, i el que hem de fer també nosaltres.

Germans i germanes, experimentem des de la nostra pregària la presència alliberadora l'amor de Déu present en la nostra vida. Ell continua fent aliança amb nosaltres amb signes clars de la seva presència, com aquell arc posat en els núvols promès a Noè.