Avui escoltem unes paraules del Senyor que ens conviden a viure la caritat amb plenitud, com Ell va fer-ho («Pare, perdona’ls, que no saben el que fan»: Lc 23,34). Aquest ha estat el tarannà dels nostres germans que ens han precedit a la glòria del cel, dels sants. Han procurat viure la caritat amb la perfecció de l'amor, seguint el consell de Jesucrist: «Sigueu, doncs, perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte» (Mt 5,48).

La caritat ens porta a estimar, en primer lloc, els qui ens estimen, ja que no és possible viure en plenitud el que llegim en l'Evangeli si no estimem de veritat els nostres germans, els qui tenim al costat. Però, tot seguit, el manament nou de Crist ens fa pujar en la perfecció de la caritat, i ens anima a obrir els braços a tots els homes, també a aquells que no són dels nostres, o que ens volen ofendre o ferir de qualsevol manera. Jesús ens demana un cor com el seu, com el del Pare: «Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós» (Lc 6,36), que no té fronteres i rep tothom, que ens porta a perdonar i a pregar pels nostres enemics.

Ara bé, com s'afirma en el Catecisme de l'Església, «observar el manament del Senyor és impossible si es tracta d'imitar des de fora el model diví. Es tracta d'una participació vital, i que ve del fons del cor, en la santedat, en la misericòrdia, en l'amor del nostre Déu». El Beat Newman escrivia: «Oh Jesús! Ajudeu-me a escampar la vostra fragància onsevulla que vagi. Inundeu la meva ànima amb el vostre esperit i vida. Penetreu en el meu ésser, i feu-vos amo tan fortament de mi que la meva vida sigui irradiació de la vostra (...). Que cada ànima, amb qui em trobi, pugui sentir la vostra presència en mi. Que no em vegin a mi, sinó a Vós en mi».

Estimarem, perdonarem, abraçarem els altres només si el nostre cor és engrandit per l'amor a Crist.