La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Diumenge VII(C) de durant l'any

1ª Lectura (1S 26,2.7-9.12-13.22-23): En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d'entre els millors guerrers d'Israel, baixà al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai entraren de nit al campament de Saül, i el trobaren dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d'una llançada. No en caldran pas dues». Però David li contestà: «No el matis pas. Qui quedaria net de culpa si amb les seves mans feia res de mal a l'Ungit del Senyor?».

Llavors David agafà la llança i el gerro d'aigua que Saül tenia vora el capçal i se n'anaren. Ningú no ho veié, ni se n'adonà, ni es despertà. Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l'altra banda i s'aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància. David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t'havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l'Ungit del Senyor».
Salm responsorial: 102
R/. El Senyor és compassiu i benigne.
Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident. Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels.
2ª Lectura (1C 15,45-49): Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dóna vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 13,34): Al·leluia. Us dono un manament nou, diu el Senyor; que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 6,27-38): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.

»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats».

«Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare»

Mn. Josep Miquel BOMBARDÓ
(Sabadell, Barcelona, Espanya)

Avui escoltem unes paraules del Senyor que ens conviden a viure la caritat amb plenitud, com Ell va fer-ho («Pare, perdoneu-los, perquè no saben el que es fan»: Lc 23,34). Aquest ha estat el tarannà dels nostres germans que ens han precedit a la glòria del cel, dels sants. Han procurat viure la caritat amb la perfecció de l'amor, seguint el consell de Jesucrist: «Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48).

La caritat ens porta a estimar, en primer lloc, els qui ens estimen, ja que no és possible viure en plenitud el que llegim en l'Evangeli si no estimem de veritat els nostres germans, els qui tenim al costat. Però, tot seguit, el manament nou de Crist ens fa pujar en la perfecció de la caritat, i ens anima a obrir els braços a tots els homes, també a aquells que no són dels nostres, o que ens volen ofendre o ferir de qualsevol manera. Jesús ens demana un cor com el seu, com el del Pare: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36), que no té fronteres i rep tothom, que ens porta a perdonar i a pregar pels nostres enemics.

Ara bé, com s'afirma en el Catecisme de l'Església, «observar el manament del Senyor és impossible si es tracta d'imitar des de fora el model diví. Es tracta d'una participació vital, i que ve del fons del cor, en la santedat, en la misericòrdia, en l'amor del nostre Déu». El Beat Newman escrivia: «Oh Jesús! Ajudeu-me a escampar la vostra fragància onsevulla que vagi. Inundeu la meva ànima amb el vostre esperit i vida. Penetreu en el meu ésser, i feu-vos amo tan fortament de mi que la meva vida sigui irradiació de la vostra (...). Que cada ànima, amb qui em trobi, pugui sentir la vostra presència en mi. Que no em vegin a mi, sinó a Vós en mi».

Estimarem, perdonarem, abraçarem els altres només si el nostre cor és engrandit per l'amor a Crist.