evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 7 de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Ecli 1,1-10): Tota saviesa ve de Déu, el Senyor, i és amb ell des de sempre. Qui pot comptar els grans de sorra de les platges, les gotes de la pluja, els dies de l'eternitat? Qui és capaç de mesurar l'alçada del cel, l'amplada de la terra i l'aigua de l'oceà? Però la saviesa de Déu encara és més vasta. Abans que tot va ser creada la saviesa, el coneixement és anterior als temps més antics. A qui ha estat revelada l'arrel de la saviesa? Qui ha conegut els secrets de la intel·ligència?

Un de sol, el més temible, Déu, que té el domini de tots els seus tresors. És ell qui la creà, se la mirà i la veié, la mesurà i la repartí, i va amarar-ne totes les seves obres i tots els vivents; la donà com li plagué, la prodigà a tots els qui creuen en ell.

Salm responsorial: 92

R/. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

El Senyor és rei, va vestit de majestat. El Senyor va vestit i cenyit de poder.

Manté ferm tot el món, incommovible. El vostre soli es manté des del principi, vós sou des de sempre.

El vostre pacte és irrevocable; la santedat, Senyor, escau a casa vostra al llarg de tots els temps.

Versicle abans de l'Evangeli (2Tm 1,10): Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 9,14-29): En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i anant cap als deixebles, veieren una gran gentada, i al seu voltant uns escribes discutint amb ells. I immediatament tota la multitud, quan el veieren, es quedaren sorpresos, i anaren corrent a saludar-lo. I els preguntà: «Què discutiu entre vosaltres?». I li respon un de la multitud: «Mestre, et vaig portar el meu fill, que tenia un esperit mut, i on sigui que el pren, el tira per terra, i escumeja i cruix de dents i s’enrigideix; i vaig dir als teus deixebles que l’expulsessin i no pogueren». I ell, responent, els diu: «Oh generació incrèdula, fins quan seré amb vosaltres? Fins quan us suportaré? Porteu-me’l». I l’hi portaren. I havent-lo vist l’esperit, de seguida l’agità amb violència, i caient per terra el feia rodolar, escumejant. I preguntà al seu pare: «Quant de temps fa d’ençà que això succeeix?». I ell digué: «Des de la infantesa. I sovint també el llança al foc i a les aigües, per tal de fer-lo perdre; però si pots alguna cosa, ajuda’ns, compadit de nosaltres». I Jesús li digué: «Si pots!. Totes les coses són possibles al qui creu». I immediatament el pare del nen diu, cridant: «Crec, ajuda la meva incredulitat». I veient Jesús la multitud que hi concorria, comminà l’esperit immund, dient: «Esperit sord i mut, jo t’ho mano: surt d’ell i ja no hi tornis a entrar». I cridant i sacsejant-lo, en sortí; i esdevingué com a mort, de tal manera que molts deien: «Ha mort!». Però Jesús, agafant-li la mà l’aixecà, i es posà dret.

I un cop hagueren entrat en la casa, els seus deixebles en particular li preguntaven: «Per què nosaltres no hem pogut expulsar-lo?». I els digué: «Aquesta mena amb res no pot sortir si no és amb oració i dejuni».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Crec, ajuda la meva incredulitat»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui contemplem —un cop més!— el Senyor sol·licitat per la gent («anaren corrents a saludar-lo») i, alhora, Ell sol·lícit de la gent, sensible a llurs necessitats. En primer lloc, en sospitar que alguna cosa passa, pregunta, s'interessa pel problema.

Intervé un dels protagonistes, això és, el pare d'un noi que és posseït d'un esperit maligne: «Mestre, et vaig portar el meu fill, que tenia un esperit mut, i on sigui que el pren, el tira per terra, i escumeja i cruix de dents i s’enrigideix» (Mc 9,17-18).

És terrible el mal que pot arribar a fer el Diable!, una criatura sense caritat. —Senyor, hem de pregar!: «Allibereu-nos de qualsevol mal». No s'entén com poden haver-hi avui dia veus que diuen que no existeix el Diable, o d'altres que li reten alguna mena de culte... És absurd! Nosaltres hem de treure'n una lliçó: no es pot jugar amb foc!

«Vaig dir als teus deixebles que l’expulsessin i no poguerent» (Mc 9,18). En escoltar aquestes paraules, Jesús rep un disgust. Es disgusta, sobretot, per la manca de fe... I els falta fe perquè han de pregar més: «Aquesta mena amb res no pot sortir si no és amb oració i dejuni» (Mc 9,29).

La pregària és el diàleg “intimista” amb Déu. Sant Joan Pau II afirmà que «la pregària comporta sempre una mena d'amagament amb Crist en Déu. Només en un “amagament” així actua l'Esperit Sant». En un ambient íntim d'amagament es practica l'assiduïtat amistosa amb Jesús, de la qual s'esdevé l'increment de confiança en Ell, és a dir, l'augment de fe.

Però aquesta fe, que mou muntanyes i foragita esperits malignes («Tot és possible al qui creu!») és, sobretot, un do de Déu. La nostra pregària, en tot cas, ens posa en disposició de rebre el do. Aquest do, però, l'hem de suplicar: «Crec, ajuda la meva incredulitat» (Mc 9,24). La resposta del Crist no es farà “pregar”!

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Nosaltres ens havíem fet indignes de pregar, però Déu, per la seva bondat, ens ha permès parlar amb Ell. La nostra oració és l’encens que més li agrada» (Sant Joan Mª Vianney)
«La seva paraula és paraula d’amor, paraula purificadora: expulsa els esperits de temor, solitud i oposició a Déu; així purifica la nostra ànima i ens dóna pau interior» (Benet XVI)
«(...) Per viure, créixer i perseverar fins a la fi en la fe, hem d’alimentar-la amb la Paraula de Déu; hem d’implorar al Senyor que ens l’augmenti; la fe ha ‘d’actuar per la caritat’ (Ga 5,6), l’esperança ha de sostenir-la (cf. Rom 15,13) i ha de posar arrels en la fe de l’Església» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 162)