La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres VII de durant l'any

1ª Lectura (Ecli 4,12-22): La saviesa instrueix els seus fills, amonesta tots els qui la volen entendre. Els qui l'estimen estimen la vida, els qui la desitgen obtenen el favor del Senyor. El Senyor honora els qui se n'apoderen i els beneeix arreu on es troben. Dedicar-se a la saviesa és com oficiar en el Santuari: Déu estima els qui estimen la saviesa. El qui m'escolta judicarà amb encert, el qui fa cas de mi viurà a casa meva. Jo l'acompanyaré d'incògnit, al principi el sotmetré a les proves, i quan el seu cor estarà ple de mi, l'aniré a trobar de dret i em deixaré reconèixer. Però si s'allunya de mi, l'abandonaré i el deixaré en mans d'espoliadors.
Salm responsorial: 118
R/. Tenen molta pau, Senyor, els qui estimen la vostra llei.
Tenen molta pau els qui estimen la llei, res no els farà ensopegar.

Tinc present el vostre pacte, i els meus camins són davant vostre.

Tinc a flor de llavis la lloança, perquè em feu aprendre els vostres decrets.

La meva llengua canta les vostres promeses, perquè els vostres manaments són justos.

Anhelo la vostra salvació, la vostra llei, Senyor, em farà feliç.

Que visqui la meva ànima per lloar-vos i que el vostre judici em defensi.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,6): Al·leluia. Jo sóc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor; ningú no ve al Pare sinó per mi. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 9,38-40): En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús respongué: «No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres».

«Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres»

Mn. David CODINA i Pérez
(Puigcerdà, Gerona, Espanya)

Avui escoltem una recriminació a l'apòstol Joan, que veu gent que obra el bé en nom de Crist sense formar part del grup de deixebles: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres» (Mc 9,38). Jesús ens dóna la mirada adequada que ens cal tenir davant d’aquestes persones: acollir-les i eixamplar la nostra mirada, amb humilitat respecte de nosaltres mateixos, compartint sempre un mateix nexe de comunió, una mateixa fe, una mateixa orientació, és a dir, caminar junts cap a la perfecció de l’amor a Déu i al proïsme.

Aquesta manera de viure la nostra vocació d’”Església” ens convida a revisar amb pau i seriositat la coherència amb què vivim l’obertura de Jesucrist. Mentre hi hagi d’”altres” que ens “molestin” perquè fan el mateix que nosaltres, això serà un indici clar que l’amor del Crist no ens impregna encara amb prou profunditat, i ens demanarà la “humilitat” d’acceptar que nosaltres no exhaurim pas “tota la saviesa i l’amor de Déu”. En definitiva, acceptar que som aquells que el Crist escull per anunciar a tothom que la humilitat és el camí per atansar-nos a Déu.

Jesús va obrar així des de la seva Encarnació, quan ens atansa al màxim la majestat de Déu en la petitesa dels pobres. Diu sant Joan Crisòstom: «El Crist no s’acontentà amb patir la creu i la mort, sinó que també volgué fer-se pobre i pelegrí, caminar errant i un, volgué ser empresonat i sofrir les debilitats, per aconseguir la teva conversió». Si el Crist no va deixar passar cap oportunitat perquè visquem l’amor amb els altres, tampoc deixem passar nosaltres l’ocasió d’acceptar aquell que és diferent en la manera de viure la seva vocació a formar part de l’Església, perquè «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres» (Mc 9,40).