La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres VII de durant l'any

1ª Lectura (Ecli 6,5-7): La conversa amistosa multiplica els amics, molta gent saluda el qui parla afablement. Fes un pacte d'amistat amb tants com puguis, però entre mil, confia el teu secret a un de sol. Si et fas amic d'algú, espera els moments de prova; no vagis de pressa a posar-hi la confiança, perquè hi ha els amics d'ocasió, que no seran fidels en dies de desgràcia. Hi ha els amics que es tornen enemics i t'avergonyiran fent pública la discòrdia. Hi ha els amics que t'acompanyen a taula, però no els trobes enlloc en dies d'infortuni; quan tot va bé, diries que són com tu mateix, però quan va malament, se t'amaguen; et giren l'esquena, si et veuen desgraciat, i eviten la teva presència. Aparta't dels teus enemics i sigues prudent amb els amics. Un amic fidel és de debò un amic; qui el troba ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu, és d'un valor inestimable. Un amic fidel és remei que retorna la vida, i el trobaran els qui estimen el Senyor. El qui venera el Senyor estrenyerà aquella amistat, perquè tal com és ell, és el seu amic.
Salm responsorial: 118
R/. Guieu-me, Senyor, pel camí dels vostres manaments.
Sou beneït, Senyor, feu que aprengui els vostres decrets.

Els vostres decrets són la meva delícia, no oblidaré mai el que heu promès.

Obriu-me els ulls i podré contemplar les meravelles de la vostra llei.

Feu-me entendre el camí dels preceptes, i faré l'elogi de les vostres meravelles.

Guieu-me pel camí dels manaments, que jo me l'estimo de debò.

Feu-me entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 17,47): Al·leluia. La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 10,1-12): En aquell temps, Jesús se'n va anar d'allí al territori de Judea, a l'altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi».

Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri».

«Ell els instruïa, com tenia per costum»

Mn. Miquel VENQUE i To
(Barcelona, Espanya)

Avui, Senyor, voldria fer una estona d'oració per agrair el vostre mestratge. Vós ensenyàveu amb autoritat i ho fèieu sempre que us deixaven, aprofitàveu totes les ocasions; clar, ho entenc, Senyor, la vostra missió bàsica era transmetre la Paraula del Pare. I ho féreu.

—Avui, “penjat” a Internet us dic: Parleu-me que vull fer una estona de pregària com fidel deixeble. Primer, voldria demanar-vos capacitat per aprendre el que ensenyeu i, segon, saber ensenyar-ho. Reconec que és ben fàcil caure en l'error de fer-vos dir coses que vós poc heu dit i, amb gosadia malèvola, intento que Vós digueu allò que a mi m'agrada. Reconec que potser sóc més dur de cor que aquells oients.

—Jo conec el vostre Evangeli, el Magisteri de l'Església, el Catecisme, i recordo aquelles paraules del papa Joan Pau II en la Carta a les Famílies: «El projecte de l'utilitarisme, assentat en una llibertat orientada segons el sentit individualista, és a dir, una llibertat buida de responsabilitat, és el constitutiu de l'antítesi de l'amor». Senyor, trenqueu el meu cor adelerat de felicitat utilitarista i feu-me entrar dins la vostra veritat divina, que tanta necessitat en tinc.

—En aquest lloc de mirada, com des del cim de la serralada, comprenc que Vós parleu que l'amor matrimonial és definitiu, que l'adulteri —a més de ser pecat com tota ofensa greu a Vós, que sou el Senyor de la Vida i de l'Amor— és un camí errat a la felicitat: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera» (Mc 10,11).

—Recordo un jove que deia: «Mossèn, el pecat promet molt, no dóna res i ho pren tot». Que us entengui, bon Jesús, i que ho sàpiga explicar: Allò que Vós heu unit, l'home poc ho pot separar (cf. Mc 10,9). Fora d'aquí, fora dels vostres camins, no hi trobaré pas l'autèntica felicitat. Jesús, ensenyeu-me de nou!

—Gràcies, Jesús, sóc dur de cor, però sé que teniu raó.