La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres VII de durant l'any

1ª Lectura (Jm 5,9-12): Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor. Mireu com proclamen feliços els qui són constants a suportar els sofriments. Heu sentit parlar de la paciència de Job i ja sabeu com Déu posà terme als seus sofriments, perquè «el Senyor és benigne i entranyable». Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Quan heu de dir sí, digueu senzillament sí; quan heu de dir no, digueu no, i prou. Així no us exposareu a ser judicats per Déu.
Salm responsorial: 102
R/. El Senyor és compassiu i benigne.
Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor. No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi.

El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; llença les nostres culpes lluny de nosaltres, com l'Orient és lluny de l'Occident.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 17,17): Al·leluia. La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 10,1-12): En aquell temps, Jesús se'n va anar d'allí al territori de Judea, a l'altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores se li van atansar uns fariseus. Volien posar-lo a prova i li preguntaren si és permès a un home de divorciar-se de la seva dona. Ell els va fer aquesta altra pregunta: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l'home no ho separi».

Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri».

«Ell els instruïa, com tenia per costum»

Mn. Miquel VENQUE i To
(Barcelona, Espanya)

Avui, Senyor, voldria fer una estona d'oració per agrair el vostre mestratge. Vós ensenyàveu amb autoritat i ho fèieu sempre que us deixaven, aprofitàveu totes les ocasions; clar, ho entenc, Senyor, la vostra missió bàsica era transmetre la Paraula del Pare. I ho féreu.

—Avui, “penjat” a Internet us dic: Parleu-me que vull fer una estona de pregària com fidel deixeble. Primer, voldria demanar-vos capacitat per aprendre el que ensenyeu i, segon, saber ensenyar-ho. Reconec que és ben fàcil caure en l'error de fer-vos dir coses que vós poc heu dit i, amb gosadia malèvola, intento que Vós digueu allò que a mi m'agrada. Reconec que potser sóc més dur de cor que aquells oients.

—Jo conec el vostre Evangeli, el Magisteri de l'Església, el Catecisme, i recordo aquelles paraules del papa Joan Pau II en la Carta a les Famílies: «El projecte de l'utilitarisme, assentat en una llibertat orientada segons el sentit individualista, és a dir, una llibertat buida de responsabilitat, és el constitutiu de l'antítesi de l'amor». Senyor, trenqueu el meu cor adelerat de felicitat utilitarista i feu-me entrar dins la vostra veritat divina, que tanta necessitat en tinc.

—En aquest lloc de mirada, com des del cim de la serralada, comprenc que Vós parleu que l'amor matrimonial és definitiu, que l'adulteri —a més de ser pecat com tota ofensa greu a Vós, que sou el Senyor de la Vida i de l'Amor— és un camí errat a la felicitat: «El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera» (Mc 10,11).

—Recordo un jove que deia: «Mossèn, el pecat promet molt, no dóna res i ho pren tot». Que us entengui, bon Jesús, i que ho sàpiga explicar: Allò que Vós heu unit, l'home poc ho pot separar (cf. Mc 10,9). Fora d'aquí, fora dels vostres camins, no hi trobaré pas l'autèntica felicitat. Jesús, ensenyeu-me de nou!

—Gràcies, Jesús, sóc dur de cor, però sé que teniu raó.