La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 8 de durant l'any
1ª Lectura (1Pe 1,3-9): Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. L'esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres: creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d'entristir per poc temps diverses proves. Si l'or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d'elogi, d'honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l'estimeu, i des d'ara, que heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d'una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.
Salm responsorial: 110
R/. El Senyor es recorda per sempre del seu pacte.
De tot cor enalteixo el Senyor, amb els justos davant de tot el poble. Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima.

Recordant-se per sempre del seu pacte, donà un aliment als qui el veneren. Demostrà la força del seu braç, repartint al seu poble la terra dels nadius.

Disposà de redimir el seu poble, deixà establert un pacte per sempre. El seu nom és sagrat i venerable. La lloança del Senyor dura per sempre.
Versicle abans de l'Evangeli (2C 8,9): Al·leluia. Jesucrist, que és ric, es va fer pobre, perquè la seva pobresa us enriquís. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 10,17-27): Un dia que Jesús es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li va dir: «Mestre, tot això ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: «Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i digué: «Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot».

«Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres. Després vine i segueix-me»

P. Joaquim PETIT Llimona, L.C. (Barcelona, Espanya)

Avui, la litúrgia ens presenta un evangeli davant el qual és difícil romandre indiferent, si s'afronta amb sinceritat de cor.

Ningú no pot dubtar de les bones intencions d'aquell jove que s'apropà a Jesucrist per tal de fer-li una pregunta: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?» (Mc 10,17). Pel que ens diu sant Marc, està clar que en aquest cor hi havia necessitat de quelcom més, ja que és fàcil de suposar que —com a bon israelita— coneixia molt bé allò que la Llei diu al respecte, però en el seu interior hi havia una inquietud, una necessitat d'anar més enllà i, per això, interpel·la Jesús.

En la nostra vida cristiana hem d'aprendre a superar aquesta visió que redueix la fe a una qüestió de mer compliment. La nostra fe és molt més. És una adhesió de cor a Algú, que és Déu. Quan posem el cor en quelcom, hi posem també la vida i, en el cas de la fe, superem aleshores el conformisme que sembla avui tenallar l'existència de tants creients. Qui estima no es conforma amb donar qualsevol cosa. Qui estima cerca una relació personal, propera, aprofita els detalls i sap descobrir en tot una ocasió per a créixer en l'amor. Qui estima es dóna.

En realitat, la resposta de Jesús a la pregunta del jove és una porta oberta a aquesta donació total per amor: «Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me» (Mc 10,21). No és un deixar perquè sí; és un deixar que és donar-se i és un donar-se que és expressió genuïna de l'estimació. Obrim, doncs, el nostre cor a aquest amor-donació. Tant de bo si vivim la nostra relació amb Déu en aquesta clau de volta. Pregar, servir, treballar, superar-se, sacrificar-se... tot són camins de donació i, per tant, camins d'amor. Que el Senyor trobi en nosaltres no solament un cor sincer, sinó també un cor generós i obert a les exigències de l'amor. Perquè —en paraules de Joan Pau II— «l'amor que ve de Déu, amor tendre i esponsalici, és font d'exigències profundes i radicals».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Jo ben poca cosa puc fer, o millor, gens absolutament, si estigués sola. El que em consola és que al Vostre costat puc servir per a alguna cosa. En efecte, el zero, per ell mateix, no te valor, però col·locat al costat de la unitat, és fa poderós, amb tal que, naturalment, és posi en el lloc que li correspon» (Santa Teresa de Lisieux)

  • «Les riqueses terrenes ocupen i preocupen la ment i el cor. Jesús no diu que siguin dolentes, sinó que allunyen de Déu si, per dir-ho així, no s’utilitzen per ajudar els pobres» (Benet XVI)

  • «(...) El seguiment de Jesús comprèn el compliment dels manaments. La Llei no és abolida, però l’home és invitat a trobar en la persona del seu Mestre aquell qui n’és l’acompliment perfecte. En els tres Evangelis sinòptics, la crida de Jesús adreçada al jove ric perquè el segueixi amb l’obediència del deixeble i l’observança dels preceptes, es relaciona amb la crida a la pobresa i a la castedat (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.053)