Avui, Jesús ens parla de l'alegria que produeix la conversió d'algú que s'havia allunyat de Déu. Hi ha textos a l'Evangeli que poden ser malinterpretats, com per exemple: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors» (Mt 9,13), o aquesta altra frase, dita també per Jesús: «En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se» (Lc 15,7). Sembla com si Déu preferís que fóssim pecadors, i no és així. L'alegria augmenta perquè es tracta d'una alegria diferent, nova.

Si un jove emigrant torna a casa, la seva mare té una gran joia que no li donen els seus fills que s'han quedat amb ella. La mare hauria preferit que el seu fill no hagués hagut d'emigrar per trobar feina, però en tornar li dóna una alegria nova que no li donen els altres fills. Si un fill greument malalt recupera la salut, proporciona al seu pare una alegria nova que no li ofereixen els fills que estan sans. Però el pare hauria volgut que el seu fill no es posés malalt. És el cas de la joia que té el pare del fill pròdig quan aquest retorna a casa.

És evident que el Senyor vol que li siguem fidels i que no ens separem pas d'Ell. Però quan ens separem, Ell surt a buscar-nos, com el Bon Pastor que deixa les altres ovelles a la pleta i se'n va a la recerca de l'ovella perduda fins que la troba. «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts» (Mt 9,12); Jesucrist, metge diví, no espera que els malalts hi vagin, sinó que Ell mateix surt a trobar-los. Com diu sant Agustí, Jesús «convoca els pecadors a la pau, i els malalts al guariment».