Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor m'asserena i em conforta.
Davant meu pareu taula vós mateix i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.
Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.
Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: «Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se'n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí». Els deixebles li diuen: «D'on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?». Jesús els pregunta: «Quants pans teniu?». Ells li responen: «Set, i uns quants peixos». Llavors Jesús va manar que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren set paneres.
«‘Quants pans teniu?’ Li responen: ‘Set, i uns quants peixos’»
Mn. Joan COSTA i Bou (Barcelona, Espanya)Avui contemplem en l'Evangeli la multiplicació dels pans i peixos. Molta gent —comenta l'evangelista Mateu— «vingué a trobar-lo» (Mt 15,30). Homes i dones que necessiten de Crist, cecs, esguerrats i malalts de tota mena, així com altres que els acompanyen. Tots nosaltres també freturem de Crist, de la seva tendresa, del seu perdó, de la seva llum, de la seva misericòrdia... En Ell es troba la plenitud de tot el que és humà.
L'Evangeli d'avui ens fa adonar, alhora, de la necessitat d'homes que en portin d'altres vers Crist. Els qui duen els malalts a Jesús perquè els guareixi són imatge de tots els qui saben que el més gran acte de caritat vers el proïsme és apropar-lo a Crist, font de tota Vida. La vida de fe exigeix, doncs, la santedat i l'apostolat.
Sant Pau exhorta a tenir els mateixos sentiments de Crist Jesús (cf. Fl 2,5). El nostre relat mostra com és el cor de Jesús: «aquesta gent em fa compassió». No pot deixar-los, perquè estan afamats i cansats. Crist cerca l'home en tota necessitat i se'n fa el topadís. Que n'és de bo el Senyor amb nosaltres!; i que en som, d'importants, les persones als seus ulls! Només de pensar-ho s'eixampla el cor humà d'agraïment, admiració i desig sincer de conversió.
Aquest Déu fet home, que tot ho pot i que ens estima apassionadament, i a qui necessitem en tot i per tot —«sense mi res no podeu» (Jo 15,5)— requereix, paradoxalment, també de nosaltres: aquest és el significat dels set pans i els pocs peixos que emprarà per a alimentar una multitud del poble. Si ens adonéssim de com Jesús es recolza en nosaltres, i del valor de tot el que fem per a Ell, per petit que sigui, ens esforçaríem més i més a correspondre-li amb tot el nostre ésser.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«La nostra naturalesa malalta exigia ser curada; esquinçada, ser restablerta; morta, ser ressuscitada. Havíem perdut la possessió del bé, calia que se'ns retornés. Tancats en les tenebres, calia que ens arribés la llum» (Sant Gregori de Nissa)
«La Misericòrdia és el segon nom de l’Amor» (Francesc)
«La compassió del Crist (...) la seva compassió envers tots els qui pateixen va tan lluny que s’identifica amb ells: ‘Estava malalt, i em visitàreu’ (Mt 25,36). El seu amor de predilecció pels malalts no ha cessat, al llarg de tots els segles, de suscitar l’atenció particularíssima dels cristians envers tots els qui sofreixen en el cos i en l’ànima. Aquest amor és l’origen dels incansables esforços per tal d’alleujar-los» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1503)
