La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 2 (A) d'Advent
1ª Lectura (Is 11,1-10): Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L'Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor, i tindrà les delícies a reverenciar el Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país. Un reny de la seva boca abatrà el violent, una alenada dels seus llavis matarà l'injust. S'armarà de justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat. El llop conviurà amb l'anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran amigues l'óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com els bous; les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó, els nens ficaran la mà dins l'amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l'aigua que cobreix la conca del mar. Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè que s'alçarà dret com a bandera dels pobles, i el lloc on residirà serà ple de glòria.
Salm responsorial: 71
R/. Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau.
Déu meu, doneu al rei el vostre dret, doneu al príncep la vostra rectitud. Que governi amb justícia el vostre poble, que sigui recte amb els humils.

Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau. Que domini d'un mar a l'altre, des del Gran Riu fins a l'extrem del país.

Salvarà els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor. S'apiadarà dels pobres i dels febles, els salvarà de la mort.

Que es perpetuï el seu nom, i duri com el sol. Que les famílies del país, per beneir-se, es valguin del seu nom; que se'n valguin tots els pobles de la terra per augurar-se la felicitat.
2ª Lectura (Rm 15,4-9): Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d'estar d'acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.
Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però si els altres pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat. Ho diu l'Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre nom».
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 3,4.6): Al·leluia. Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí; tothom veurà la salvació de Déu. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 3,1-12): I en aquells dies es presentà Joan Baptista, predicant en el desert de la Judea, i dient: «Convertiu-vos, que el regne dels cels és a prop».

Perquè aquest és el qui havia estat anunciat per mitjà del profeta Isaïes, quan diu: veu del qui clama en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes!».

I ell, Joan, portava un vestit de pèl de camell i un cenyidor de cuir a la cintura; i el seu menjar eren llagostes i mel silvestre.

Llavors l’anaven a trobar de Jerusalem, de tota la Judea i de tota la regió del Jordà. I eren batejats en el riu Jordà per ell, tot confessant els seus pecats.

Però en veure que molts dels fariseus i saduceus venien al seu baptisme, els digué: «Cria d’escurçons, qui us ha ensenyat a fugir de la ira que ha de venir? Feu, doncs, fruits dignes de penitència, i no us sembli que podeu dir-vos a vosaltres mateixos: “Com a pare tenim Abraham”. Perquè jo us dic que Déu pot suscitar d’aquestes pedres fills a Abraham. La destral ja està posada a l’arrel dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo certament us batejo amb aigua per a la conversió; però el qui ve després de mi és més fort que jo; tant que no soc digne ni de portar-li les sandàlies. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i foc. Ell té el ventador en la seva mà, i netejarà la seva era, i aplegarà el seu blat al graner, però cremarà la palla en un foc inextingible».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Feu, doncs, fruits dignes de penitència»

Pbro. Walter Hugo PERELLÓ (Rafaela, Argentina)

Avui, l'Evangeli de sant Mateu ens presenta Joan el Baptista, tot convidant-nos a la conversió: «Convertiu-vos, que el regne dels cels és a prop» (Mt 3,2).

A ell hi anaven moltes persones tot cercant batejar-se i «tot confessant els seus pecats» (Mt 3,6). Però enmig de tanta gent, Joan fixa la seva mirada en alguns en particular, els fariseus i els saduceus, tan necessitats de conversió com també obstinats en negar aquesta necessitat. A ells s'adrecen les paraules del Baptista: «Feu, doncs, fruits dignes de penitència» (Mt 3,8).

Havent ja començat el temps d'Advent, temps de joiosa espera, ens trobem amb l'exhortació de Joan, que ens fa entendre que aquesta espera no s'identifica amb el “quietisme”, ni s'arrisca a pensar que ja som salvats pel fet de ser cristians. Aquesta espera és la recerca dinàmica de la misericòrdia de Déu, és conversió de cor, és recerca de la presència del Senyor que vingué, ve i vindrà.

El temps d'Advent, en definitiva, és «conversió que passa del cor a les obres i, conseqüentment, a la vida sencera del cristià» (Joan Pau II).

Aprofitem, germans, aquest temps oportú que ens regala el Senyor per tal de renovar la nostra opció per Jesucrist, tot foragitant del nostre cor i de la nostra vida tot allò que no ens permeti rebre'l adientment. La veu del Baptista segueix ressonant en el desert dels nostres dies: «Prepareu el camí del Senyor, feu rectes les seves sendes!» (Mt 3,3).

Així com Joan fou per al seu temps aquesta “veu que crida en el desert”, així també els cristians som convidats pel Senyor a esdevenir veus que clamen als homes l'anhel de vigilant espera: «Preparem els camins, ja s'apropa el salvador i sortim, pelegrins, a l'encontre del Senyor. Veniu, Senyor, a alliberar-nos, veniu vós el vostre poble a redimir; purifiqueu les nostres vides i no tardeu en venir» (Himne d'Advent de la Litúrgia de les Hores).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Si, cridat pel Crist, confessessis, s’enderrocaran els murs, es desencadenaran les cadenes, encara que sigui molt forta la pudor de la corrupció corporal» (Sant Ambròs de Milà)

  • «El Baptista predica la recta fe i les obres bones, perquè la força de la gràcia penetri, la llum de la veritat resplendeixi, els camins cap a Déu es redrecin. El precursor de Jesús, és com un estel que precedeix la sortida del Sol, de Crist» (Benet XVI)

  • «Sant Joan Baptista ‘Profeta de l’Altíssim’ (Lc 1,76), supera tots els profetes (cf. Lc 7,26), és el darrer de tots (cf. Mt 11,13), i inaugura l’Evangeli. Saluda la vinguda del Crist des de les entranyes de la mare (cf. Lc 1,41) i troba el seu goig a ser ‘l’amic de l’Espòs’ (Jn 3,29) que ell assenyala com ‘l’Anyell de Déu que treu el pecat del món’ (Jn 1,29) (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 523)