La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge IV (B) d'Advent

1ª Lectura (2S 7,1-5.8b-12.14a.16): Quan el rei David s'hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l'hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l'arca de Déu està en un envelat». Natan digué al rei: «Ves, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor».

Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Ves, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m'has de fer un casal per a residir-hi? Jo t'he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra. He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre».
Salm responsorial: 88
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors, d'una generació a l'altra anunciaré la vostra fidelitat. Vós heu dit: «El meu favor és indestructible, mantinc la fidelitat en el cel».

He fet aliança amb els meus elegits, jurant a David el meu servent: «T'he creat per sempre una dinastia, mantindré per tots els segles el teu tron».

Ell em dirà: «Sou el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva». Mantindré per sempre el meu amor, la meva aliança amb ell serà perpètua.
2ª Lectura (Rm 16,25-27): Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d'acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l'abast de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Déu és l'únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 1,38): Al·leluia. Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'Àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.

L'Àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.

«Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús»

Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM (Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli té el to d'un conte popular. Les rondalles s'enceten així: «Una vegada hi havia...», es presenten personatges, època, lloc i tema. Aquest arribarà al punt àlgid, amb el nus de la narració; finalment hi ha el desenllaç.

Sant Lluc, semblantment, ens conta, amb to popular i entenedor, la història més gran. Presenta, no una narració creada per la imaginació, sinó una realitat teixida pel mateix Déu, amb col·laboració humana. El punt àlgid és: «Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús» (Lc 1,31).

Aquest missatge ens diu que Nadal és a prop. Maria ens n'obrirà la porta amb la seva col·laboració a l'obra de Déu. La humil noia de Natzaret escolta astorada l'anunci de l'Àngel. Precisament pregava que Déu enviés aviat l'Ungit, per a salvar el món. Poc s'ho imaginava, en el seu capteniment modest, que Déu l'escollia justament a Ella, per a realitzar els seus plans.

Maria viu uns moments tensos, dramàtics, en el seu cor: era i volia romandre verge; Déu ara li proposa una maternitat. Maria no ho entén: «Com serà això?» (Lc 1,34), pregunta. L'Àngel li diu que virginitat i maternitat no es contradiuen, sinó que, per la força de l'Esperit Sant, s'integren perfectament. No és que Ella ara ho entengui gaire més. Però ja en té prou, car el prodigi serà obra de Déu: «A Déu no li és impossible» (Lc 1,37). Per això respon: «Que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38). Que es compleixin! Faci's! Fiat! Sí. Total acceptació de la Voluntat de Déu, mig a les palpentes, però sense condicions.

En aquell instant mateix, «la Paraula es féu home i habità entre nosaltres!» (Jn 1,14). Aquell conte popular esdevé ensems la realitat més divina i més humana. Pau VI escrigué l'any 1974: «En Maria hi veiem la resposta que Déu dóna al misteri de l'home; i la pregunta que l'home fa sobre Déu i la pròpia vida».