La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Nadal (Missa de l'alba)

Text de l'Evangeli (Lc 2,15-20): Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: «Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber». Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

«Trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora»

Mn. Bernat GIMENO i Capín
(Barcelona, Espanya)

Avui resplendeix una llum per a nosaltres: ens ha nascut el Senyor! Igual que el sol surt cada matí per a il·luminar i donar vida al nostre món, aquesta missa de l'alba, celebrada encara en certa foscor, evoca la figura del petit Infant nascut a Betlem com el sol naixent, que ve per a il·luminar tota la família humana.

Desprès de Maria i Josep, foren aquests pastors de l'Evangeli els primers que van ser il·luminats per la presència de Jesús Infant. Els pastors, que eren tinguts com els últims en la societat. Hem de ser pastors per acollir l'Infant, i ser conscients del nostre no res.

Que Jesús sigui llum no ens pot deixar indiferents. Mirem els pastors: era tan gran la joia que sentien pel que havien vist que no en deixaven de parlar: «Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors» (Lc 2,19).

«El teu Salvador ja és aquí», ens diu també el profeta, i això ens omple d'alegria i de pau. Estimats germans, això ens falta a molts cristians d'avui dia: parlar d'Ell amb alegria, pau i convenciment; cadascú des de la seva vocació, és a dir, des del designi etern que Déu té “per a mi”. I això serà possible si prèviament estem convençuts de la nostra identitat: els laics, religiosos i sacerdots. Tots formem “el poble sant” del que ens parla el profeta Isaïes.

Va ser designi de Déu que anessin els pastors a adorar l'Infant Jesús. Tots som pastors. Tots hem de ser pobres i humils, els últims... Contemplant el pessebre de la nostra llar, amb els seus pastors de plàstic o ceràmica, veiem una imatge de l'Església, que el profeta en la primera lectura descriu com a “ciutat-no-abandonada” i com “la-que-té-un-enamorat” (cf. Is 62,12). Aquest Nadal fem propòsit d'estimar més la nostra Església... que, no és nostra, sinó d'Ell, i nosaltres la rebem i entrem a participar-hi com a indignes servents, i la rebem com un do, com un regal immerescut. Per això, el nostre esclat de joia aquest Nadal ha de ser una profunda i sincera acció de gràcies.