La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Nadal (Missa de Mitjanit)
1ª Lectura (Is 9,1-6): El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d'una alegria immensa; s'alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l'espatlla i l'agulló del qui l'arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells rebolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà. Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l'espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d'ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l'univers.
Salm responsorial: 95
R/. Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra, canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat, conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis.

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa, bramula el mar amb tot el que s'hi mou, jubilen els camps amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc.

Hem vist que ve el Senyor, que ve a judicar la terra; judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat.
2ª Lectura (Tt 2,11-14): Estimats: s'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 2,10-11): Al·leluia. Us anuncio una gran alegria: Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 2,1-14): I s’esdevingué en aquells dies que sortí un edicte de Cèsar August perquè es fes un cens de tot l’imperi. Aquest primer cens es feu tenint Quirini el comandament de la Síria. I anaven tots a censar-se, cadascú a la seva ciutat. I pujà també Josep des de la Galilea, de la ciutat de Natzaret, a la Judea, a la ciutat de David, anomenada Betlem, ja que era de la casa i família de David, per tal de censar-se amb Maria, la seva esposa, que estava encinta. I s’esdevingué que, mentre eren allí, se li complí el temps del part, i infantà el seu fill primogènit, l’embolcallà i l’ajagué en una menjadora, perquè no hi havia per a ells lloc a la posada.

I hi havia uns pastors en aquell indret que pernoctaven al ras, vetllant a la nit per torns els seus ramats. I un àngel del Senyor se’ls presentà, i la glòria del Senyor els envoltà de llum i s’ompliren d’un gran temor. I l’àngel els digué: «No tingueu por, perquè vinc a anunciar-vos una gran alegria, que ho serà per a tot el poble: que avui us ha nascut a la ciutat de David el Salvador, que és el Crist, el Senyor. I això us servirà de senyal: trobareu un nadó embolcallat i ajagut en una menjadora». I de sobte s’ajuntà a l’àngel una multitud de la milícia celestial que lloaven Déu, dient: «Glòria a Déu en les altures i a la terra pau als homes en els quals ell es complau».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Avui us ha nascut a la ciutat de David el Salvador, que és el Crist, el Senyor»

Mn. Ramon Octavi SÁNCHEZ i Valero (Viladecans, Barcelona, Espanya)

Avui ens ha nascut el Salvador! Aquesta és la bona notícia d'aquesta nit de Nadal. Com cada Nadal, Jesús torna a néixer en el món, a cada llar, en el nostre cor.

Però, a diferència del que celebra la nostra societat consumista, Jesús no neix en un ambient de malbaratament, de compres, de comoditats, de capritxos i de grans dinars. Jesús neix amb la humilitat d'un portal i d'una menjadora.

I ho fa d'aquesta manera perquè és refusat pels homes: ningú havia volgut donar-los hostatge, ni a les cases ni als hostals. Maria i Josep, i el mateix Jesús acabat de néixer, van sentir el que significa el rebuig, la manca de generositat i de solidaritat.

Després les coses canviaran amb l'anunci de l'Àngel: «No tingueu por, perquè vinc a anunciar-vos una gran alegria, que ho serà per a tot el poble» (Lc 2,10). Tothom correrà cap al portal a adorar el Fill de Déu. Una mica com la nostra societat que margina i refusa a moltes persones, perquè són pobres, estrangers o senzillament diferents de nosaltres, i després celebra el Nadal parlant de pau, solidaritat i amor.

Els cristians avui estem de joia, estem contents, i amb raó. Com diu sant Lleó el Gran: «No s'escau que hi hagi lloc per a la tristesa en el moment en què ha nascut la vida». Però no podem oblidar que aquest naixement ens demana un compromís: viure el Nadal el més semblant a com el va viure la Sagrada Família. És a dir, sense ostentacions, sense despeses innecessàries, sense llençar la casa per la finestra. Celebrar i fer festa és compatible amb austeritat i fins i tot amb pobresa.

D'altra banda, si nosaltres aquests dies no tenim veritables sentiments de solidaritat envers els que són refusats, forasters, sense sostre, és que en el fons som com els habitants de Betlem: no acollim a dins nostre l'Infant Jesús.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Donem gràcies a Déu Pare per mitjà del seu Fill, en l’Esperit Sant, ja que es va apiadar de nosaltres a causa de la immensa misericòrdia amb què ens ha estimat. Estant nosaltres morts pels pecats, ens ha fet viure amb Crist, perquè gràcies a Ell fóssim una nova criatura» (Sant Lleó el Gran)

  • «En aquest dia, ha nascut de la Verge Maria Jesús, el Salvador. Adorem la Bondat de Déu feta carn, i deixem que les llàgrimes del penediment omplin els nostres ulls i rentin el nostre cor. Tots ho necessitem» (Francesc)

  • «Jesús va néixer en la humilitat d’una establia, en una família pobra. Els primers testimonis del seu adveniment són uns senzills pastors. En aquesta pobresa es manifesta la glòria del cel. L’Església no para de cantar la glòria d’aquesta nit: La Verge avui posa al món l’Etern i el món dóna una cova a l’Inaccessible. Els àngels i els pastors el lloen i els mags arriben amb l’estel que els guia. Heu nascut per nosaltres, Infant i Déu etern!» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 525)

Altres comentaris

MISSA DE L'ALBA (Evangeli: Lc 2,15-20) «Trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora»

Mn. Bernat GIMENO i Capín (Barcelona, Espanya)

Avui resplendeix una llum per a nosaltres: ens ha nascut el Senyor! Igual que el sol surt cada matí per a il·luminar i donar vida al nostre món, aquesta missa de l'alba, celebrada encara en certa foscor, evoca la figura del petit Infant nascut a Betlem com el sol naixent, que ve per a il·luminar tota la família humana.

Desprès de Maria i Josep, foren aquests pastors de l'Evangeli els primers que van ser il·luminats per la presència de Jesús Infant. Els pastors, que eren tinguts com els últims en la societat. Hem de ser pastors per acollir l'Infant, i ser conscients del nostre no res.

Que Jesús sigui llum no ens pot deixar indiferents. Mirem els pastors: era tan gran la joia que sentien pel que havien vist que no en deixaven de parlar: «Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors» (Lc 2,19).

«El teu Salvador ja és aquí», ens diu també el profeta, i això ens omple d'alegria i de pau. Estimats germans, això ens falta a molts cristians d'avui dia: parlar d'Ell amb alegria, pau i convenciment; cadascú des de la seva vocació, és a dir, des del designi etern que Déu té “per a mi”. I això serà possible si prèviament estem convençuts de la nostra identitat: els laics, religiosos i sacerdots. Tots formem “el poble sant” del que ens parla el profeta Isaïes.

Va ser designi de Déu que anessin els pastors a adorar l'Infant Jesús. Tots som pastors. Tots hem de ser pobres i humils, els últims... Contemplant el pessebre de la nostra llar, amb els seus pastors de plàstic o ceràmica, veiem una imatge de l'Església, que el profeta en la primera lectura descriu com a “ciutat-no-abandonada” i com “la-que-té-un-enamorat” (cf. Is 62,12). Aquest Nadal fem propòsit d'estimar més la nostra Església... que, no és nostra, sinó d'Ell, i nosaltres la rebem i entrem a participar-hi com a indignes servents, i la rebem com un do, com un regal immerescut. Per això, el nostre esclat de joia aquest Nadal ha de ser una profunda i sincera acció de gràcies.