La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 2 de Gener (Fèria del temps de Nadal)

1ª Lectura (1Jn 2,22-28): Estimats, qui és l'home mentider? No és el qui nega que Jesús sigui el Messies? Aquest és l'Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill. El qui nega el Fill es queda sense el Pare. El qui reconeix el Fill té igualment el Pare. Vosaltres, per tant, reteniu sempre allò que vau sentir des del principi. Si continua en vosaltres allò que vau sentir des del principi, també vosaltres continuareu en el Fill i en el Pare. I la promesa que ell mateix ens ha fet és la de donar-nos vida eterna. Us he escrit tot això pensant en els qui us volen desencaminar.

Pel que fa a vosaltres, sé que manteniu la unció de l'Esperit que vau rebre del Fill, i no cal que ningú us doni lliçons. La unció del Fill us alliçona sobre tot el que necessiteu saber; diu la veritat i no ensenya cap error; per tant, manteniu-vos en el Fill, seguint la doctrina que us ensenya la unció de l'Esperit. Fillets, manteniu-vos en el Fill; així, quan ell apareixerà podreu esperar-lo amb confiança i no ens haurem d'avergonyir davant d'ell a l'hora de la seva vinguda.
Salm responsorial: 97
R/. Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra, la salvació del nostre Déu.
Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra, la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor, arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d'alegria.
Versicle abans de l'Evangeli (He 1,1-2): Al·leluia. Déu antigament havia parlat per boca dels profetes, però ara ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 1,19-28): Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: «Qui ets, tu?». Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: «Jo no sóc el Messies». Ells li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els respon: «No el sóc». «Ets el Profeta?». Respongué: «No». Llavors li digueren: «Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?». Ell va declarar: «Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes».

Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies». Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

«Enmig vostre hi ha el qui (...) ve després de mi»

Mons. Romà CASANOVA i Casanova Bisbe de Vic
(Barcelona, Espanya)

Avui, en l'Evangeli de la litúrgia de l'Eucaristia, llegim el testimoni de Joan el Baptista. El text que precedeix aquestes paraules de l'Evangeli segons sant Joan és el pròleg en què s'afirma amb claredat: «El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres» (Jn 1,14). Allò que en el pròleg —com a gran obertura— s'anuncia, ara en l'Evangeli, pas a pas, es manifesta. El misteri del Verb encarnat és misteri de salvació per a la humanitat: «La gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist» (Jn 1,17). La salvació ens ve per Jesucrist, i la fe és la resposta a la manifestació del Crist. Tot el qui creu en Ell se salva.

El misteri de la salvació en el Crist està sempre acompanyat pel testimoni. Jesucrist mateix és «l'Amén, el testimoni fidel i veraç» (Ap 3,14). Joan Baptista és el qui dóna testimoni, amb la seva visió i mirada de profeta: «Enmig vostre hi ha el qui (...) ve després de mi» (Jn 1,26-27). I els Apòstols així entenen la seva missió: «A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis» (Ac 2,32).

L'Església tota ella, i per tant tots els seus membres, tenim la missió de ser testimonis. El testimoni que nosaltres portem al món té un nom. L'Evangeli és el mateix Jesucrist. Ell és la “Bona Nova”. I la proclamació de l'Evangeli arreu del món cal entendre-la també en la clau de volta del testimoni que uneix inseparablement l'anunci i la vida. És bo de recordar aquelles paraules del papa Pau VI: «L'home contemporani escolta més bé als qui donen testimoni que als qui ensenyen (...), o, si escolten als qui ensenyen, és perquè donen testimoni».

«Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor»

Mn. Joan COSTA i Bou
(Súria, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli proposa de contemplar la figura de Joan Baptista. «Qui ets, doncs?» —li pregunten els sacerdots i levites. La resposta de Joan manifesta palesament la consciència de complir una missió: preparar la vinguda del Messies. Joan contesta als emissaris: «Sóc una veu que crida en el desert: aplaneu el camí del Senyor» (Jn 1,23). Ésser la veu de Crist, el seu altaveu, qui anuncia el Salvador del món i qui prepara la seva vinguda: aquesta és la missió de Joan i, com ell, la de totes les persones que se saben i senten dipositàries del tresor de la fe.

Tota missió divina té com a fonament una vocació, també divina, que en garanteix la realització. «Estic segur d'una cosa —deia sant Pau als cristians de Filips—: Déu, que ha començat en vosaltres una obra tan excel?lent, l'anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist» (Fl 1,6). Tots, cridats per Crist a la santedat, hem d'esdevenir la seva veu enmig del món. Un món que viu, sovint, d'esquena a Déu, mancat d'amor al Senyor. Cal que el fem present i l'anunciem amb el testimoniatge de la nostra vida i de la nostra paraula. No fer-ho, seria trair la nostra més pregona vocació i missió. «La vocació cristiana, per la seva mateixa naturalesa, és també vocació a l'apostolat» —comenta el Concili Vaticà II.

La grandesa de la nostra vocació i de la missió que Déu ens ha encomanat no prové de mèrits propis, sinó d'Aquell a qui servim. Així ho expressa Joan Baptista: «No sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat» (Jn 1,27). Quan confia Déu en les persones!

Agraïm de cor la crida a participar de la vida divina i la missió de ser, per al nostre món, a més de la veu de Crist, també les seves mans, el seu cor i la seva mirada, i renovem, ara, el nostre desig sincer d'ésser-hi fidels.