Avui celebrem la memòria de sant Basili el Gran i sant Gregori Nazianzè, ambdós bisbes i doctors de l'Església, en el segle IV. Foren íntims amics, tot vivint una fraternal amistat fins a la mort: compartiren la vida eremítica i conrearen la filosofia i la teologia en els anys de les disputes cristològiques.

Sant Gregori Nazianzè, bo i explicant els orígens de la mútua amistat, escriu: «Jo acompanyava el meu gran Basili, no només per veneració, sinó també perquè m'adonava de la fermesa dels seu caràcter i de com les seves paraules eren sempre oportunes (...). Això fou el proemi de la nostra amistat, d'aquí en sortí l'espurna de la nostra comunió: érem una sola cosa i miràvem el mateix. Les esperances que ens conduïen eren idèntiques».

Què miraven? Quina esperança els mantingué units per sempre? La resposta és Jesucrist, ja que Ell és el mestre i el guia: «Vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un (...), ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist» (Mt 23,8.10). En el nom del Crist es trobaven units: «El nostre gran nom consistia en el fet que érem cristians, i que així ens anomenaven» (Sant Gregori).

Alguns "profetes del pensament" del segle XIX asseguraven que el progrés de la ciència i de la tècnica induirien "automàticament" la pau en el món. La història recent no els ha donat la raó: el "saber" que no coneix Déu és parcial, difícilment sap de l'amor i fàcilment aboca a la separació. La pau, la germanor, no són fills de la ciència ni de la tècnica, sinó un do de l'Amor del nostre Pare-Déu. I, de fet, fou en el nom del Crist que Basili i Gregori -homes de ciència i pensament- esdevingueren germans. «Tots vosaltres sou germans; [no] doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel» (Mt 23,8-9).