Avui la santa Església celebra la festivitat de santa Agnès, verge i màrtir (s. IV). En aquesta ocasió, la litúrgia ens presenta un passatge de l'Evangeli que expressa el sentit i la profunditat de l'actitud d'aquesta jove que no tenia més de tretze anys. Ella preferí patir el martiri abans que renunciar a l'amor del seu diví Mestre essent-li infidel. L'explicació rau en què, en un determinat moment de la seva vida, tingué un encontre excepcional amb Jesucrist. I, tal com ho assenyala l'Evangeli: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp» (Mt 13,44).

Santa Agnès ha tingué fe en l'amorosa presència de Jesucrist i, des del principi volgué convertir-se en la seva esposa. El Crist li revelà paraules d'amor i la feu entrar en comunió amb Déu, present en ell. Des d'aquell moment, ella comprengué que la seva missió era la de correspondre a aquesta fe en l'abandonament, però amb disponibilitat total i situant-se en un segon pla. A causa de l'exemple que ella ens dona, san Jerònim escriu: «Totes les nacions celebren el seu exemple en la fe i li preguen».

Jesucrist ens crida a realitzar aquest mateix regal total: el de donar la nostra vida. Nogensmenys, treballar per a Jesucrist no ens dispensa de la creu quotidiana ni de les dificultats de la vida. Santa Agnès ho comprengué així i és en aquest sentit que respongué al botxí que l'estava amenaçant de mort: «Tenyiràs, si vols, l'espasa amb la meva sang. Però no tacareu els meus membres amb la luxúria». El seu martiri, tal com ens ha estat relatat en la Depositio Martyrum, és la gran manifestació de Jesucrist oferint la seva vida per a la salvació de tots nosaltres, en assumir els pecats del món.