Avui és la festa de la Mare de Déu de Lourdes. A l’Evangeli Jesús és el personatge principal, però deixa a la seva Mare un humil protagonisme, com li deixa diàriament a Lourdes, amb tot el que s’hi esdevé. Jesús, invitat a una festa de noces amb els seus deixebles, hi fa el seu primer “signe”. Maria, discretament, s’adona de la necessitat dels novells esposos, i prudentment ho fa avinent a Jesús, bo i intercedint per ells: «No tenen vi» (Jn 2,3). Malgrat que la resposta semblava més aviat una evasiva, per no dir una negativa, tot seguit Maria fa un advertiment als servidors: «Feu tot el que Ell us digui» (Jn 2,5). Ella no sabia pas què faria Jesús, però devia pensar: faci el que faci, farà el millor! No s’equivocava.

El resultat ja el sabem: la gran abundància messiànica del “vi millor” que fa que el cap de servei romangui estranyat i que els deixebles refermin la fe en Jesús.

Voldria subratllar l’eficàcia de la simple presència de Maria a la festa de noces: amb sensibilitat femenina, s’adona del que hi fa falta, i amb prudència ho comunica al seu Fill. Aquesta és la preciosa tasca de Maria en la nostra vida i en l’Església. Recordem aquí les paraules del Papa Francesc sobre el paper de Maria i de la dona en general, en l’Església: «La dona és imprescindible en l’Església. Maria, una dona, és més important que els bisbes. El geni femení és necessari en els llocs en què es prenen decisions importants».

Hi ha moltes mancances en l’Església, en la nostra família, en la nostra vida personal, que Maria descobreix i presenta a Jesús; i la seva intercessió és sempre eficaç! La dona és cridada a tenir una funció semblant.

Cal, però, invitar Jesús i Maria a participar en les nostres vides. Cal també, això sí, que fem tot el que Jesús ens digui.