Avui, la figura de sant Adalbert de Praga (bisbe i màrtir, c. 956-997) ens confirma que la vertadera fecunditat neix de la unió amb el Crist, fins i tot quan aquesta unió passa pel rebuig. Aquest sant experimentà en persona les paraules de Jesús: «Si el món us odia, sapigueu que abans que a vosaltres m’ha odiat a mi» (Jn 15,18).

Nat en una família noble de Bohèmia, Adalbert rebé una formació acurada, tot assimilant l’ideal d’una Església reformada, pobre i fidel a l’Evangeli. Ordenat sacerdot i més tard elegit com a bisbe de Praga, aviat ensopegà amb la dura realitat: una societat cristianitzada tan sols aparentment, marcada per la violència, l’esclavatge i les lluites de poder entre clans.

El seu ministeri episcopal estigué ple de tensions. Predicà amb valentia contra els abusos morals, defensà la indissolubilitat del matrimoni i s’oposà al comerç d’esclaus. Aquests posicionaments li procuraren l’hostilitat dels poderosos i la incomprensió de molts fidels. No fou rebutjat per caprici, sinó per identificar-se amb Crist i la seva veritat. La seva vida recorda que el seguiment del Senyor no garanteix l’èxit humà, sinó la fidelitat.

En més d’una ocasió, san Adalbert es veié obligat a abandonar la seva seu i cercar refugi en la vida monàstica, especialment a Roma, on aprengué a conjuminar l’acció pastoral amb una profunda vida interior. En aquest anar i tornar entre la solitud i la missió es va anar purificant la seva vocació.

Finalment, mogut pel zel apostòlic, Adalbert anà com a missioner entre els pobles prussians, encara pagans. Sabia que aquell camí podia dur-lo a la mort, però havia aprés que el deixeble no és més que el seu Mestre (cf. Jn 15,20). L’any 997 fou assassinat mentre anunciava l’Evangeli. El seu martiri segellà una vida lliurada sense reserves.

La vida de sant Adalbert esdevé un model gràfic de les paraules de Jesús: no som del món, però som enviats al món per tal de donar testimoni, tot i que el preu sigui la creu.