Avui recordem la història de la Verge de Luján, que és molt original, com ho són les d’altres centres marians: Guadalupe, Fàtima, Lourdes, etc., on ressonen fort les paraules de l’Evangeli: «Aquí tens tens la teva mare (...) i el deixeble l’acollí a casa seva» (Jn 19,27), ja que hom podria dir que, com Mare, Maria elegí els llocs on romandre i els seus fills la reberen amb filial devoció.

Estem parlant de l’any 1630. Tot començà quan Antonio Farías de Sá encarregà a Pernambuco (Brasil) una imatge de la “Puríssima Concepció” per a la capella de la seva Estancia, a Sumampa.

En arribar la imatge a Argentina, va ser carregada en una carreta, arrossegada per bous. En el camí, a la zona on avui es troba el Santuari de la Virgen de Luján (província de Buenos Aires) succeí que la carreta no avançava més endavant, ni tampoc es movia enrere. Només reiniciava la marxa quan baixaven el calaix que custodiava la imatge. Els allí presents interpretaren que la Verge volia fermar-se allí.

Un altre fet sorprenent fou que el primer en tenir cura de la imatge era un esclau africà, Manuel Costa de los Ríos (portat com a tal, des del Brasil), el qual, a més de testimoni del miracle, es comportà com aquell que «l’acollí a casa seva». Actualment aquest home es troba en procés de beatificació per la seva fe i entusiasme en presentar la Mare de Déu als pelegrins.

L’Església d’Argentina es prepara per a celebrar, en el 2030, els 400 anys del miracle, sota el lema “Maria de Luján, esperança del nostre poble”. La Mare de Déu restà en el cor del poble argentí, tot prenent el nom del lloc escollit: el riu Luján, des d’on guaitar amb amor i proximitat els seus fills, i ser motiu de fe i d’esperança, tal com ens convida el papa Francesc: «Deixeu-vos mirar un cop més per Ella, amb aquesta mirada de mare que et renova, et cuida i et dóna forces».