Avui celebrem sant Adalbert de Magdeburg (mestre d’Adalbert de Praga). Tres eixos caracteritzaren la seva vida: renovació espiritual (monàstica), acció missionera i organització institucional de l’Església. “Home d’esperit” i “home d’acció”: no hi ha organització ni evangelització sense oració. El Papa Lleó, al respecte, és contundent: «Si no estem units al Crist, del qual eix la nostra missió, tot allò que fem serà en debades».

Els Apòstols, abans de ser enviats, adoraren Jesucrist: a més de sant Mateu (cf. 28,17), ho destaquen els escrits de sant Lluc: «Vosaltres estigueu-vos a la ciutat, fins que no sigueu revestits del poder de dalt» (Lc 24,49) i, quan «rebreu la força de l’Esperit Sant (...), i em sereu testimonis (...) fins a l’extrem de la terra» (Ac 1,8).

Deu segles més tard, encara restaven llunyanes regions per a evangelitzar: fins allí arribà sant Adalbert, tot posant en joc la seva vida. Essent jove, estigué vinculat a la cancelleria de sant Bru de Colònia, germà de l’emperador Otó I el Gran, introduint-se en el cercle imperial. Això seria decisiu en el futur, ja que encara els grans projectes missioners depenien molt de l’impuls dels emperadors.

Bo i renunciant a la vida de la cort, Adalbert entrà al monestir benedictí de sant Maximí de Trèveris (958). El 961 fou consagrat bisbe i enviat a la Rus de Kíev, ja que la princesa Olga havia sol·licitat un missioner de l’Església Catòlica. Com a conseqüència de l’oposició pagana, la missió tingué un desenllaç dramàtic i Adalbert es veié forçat a retornar, posant a prova la seva humilitat i perseverança. El 966 fou promogut com abat del monestir de Wissembourg (Alsàcia) i, dos anys després, fou nomenat arquebisbe de Magdeburg.

Des d’aquesta posició, Adalbert va fer “d’arquitecte” de l’Església a l’Europa Central, exercint “l’ofici d’ensenyar” propi del sacerdoci («ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat»): promogué la base institucional per a una tasca pastoral de llarg abast, formant clergues i establint centres eclesiàstics per a rellançar l’evangelització. Els resultats no foren immediats, però el seu treball posà les bases per a la cristianització de les latituds de l’Europa de l’Est, la qual cosa el fa mereixedor del títol “Apòstol dels eslaus”.