Avui celebrem la festa de Santa Brígida. Un calorós matí del 23 de juliol del 1373, a Roma, mentre Pere de Alavastra celebrava la Missa en la seva cel·la, Brígida lliurava la seva ànima al seu Senyor tot murmurant «Senyor, a les teves mans encomano el meu esperit», en el moment que el sacerdot elevava l'Hòstia Santa.

Tenia 70 anys i culminava una vida de fidelitat als designis de Déu, de manera semblant a com ho havia fet la profetessa Anna, filla de Fanuel: «Era d’edat molt avançada, i havia viscut amb el seu home set anys des de la seva virginitat (...). No s’apartava del temple, servint nit i dia amb dejunis i pregàries» (Lc 2,36-37).

La vida de Santa Brígida és fascinant: filla, esposa, mare de vuit fills, viuda, princesa i consellera de reis, religiosa, fundadora... I, sobretot, esposa estimada de Jesús que li confià secrets celestials i l'endinsà en l'amor revelat en la seva Passió. Joan Pau II l'ha inclòs entre les Patrones d'Europa. Com Anna, Brígida va servir el Senyor en l'estat de casada i viuda. Com Anna, estava pendent del Senyor nit i dia.

Déu se li manifestà i ella acollí amb docilitat el designi diví en la seva vida. Va ser un instrument fidel i va influir molt en la renovació de l'Europa del seu temps. Tot un exemple per a nosaltres avui. També nosaltres esperem que Europa sigui alliberada dels seus esclavatges i refulgeixi la seva sang cristiana. Déu compta amb nosaltres per això. Si som instruments fidels, Ell realitzarà coses grans per mitjà nostre. Escoltem la veu de Déu en el silenci i en la pregària. Fem dejuni de tantes coses supèrflues i vanes. Que la nostra riquesa sigui el Senyor. I no perdem mai la il·lusió d'estimar més Déu i de créixer en la santedat.

«Beneït sigueu, Senyor meu Jesucrist, que amb la vostra sang preciosa i amb la vostra mort sagrada, vau redimir les ànimes i les retornàreu misericordiosament des d'aquest exili a la vida eterna» (Santa Brígida).