Avui contemplem com les recomanacions de Jesús es van realitzar en sant Domènec de Guzmán. Fill d’una acomodada família castellana que va assentar les bases de la seva fe profunda, va tenir un gran desig de menar una intensa vida cristiana, per la qual cosa va entrar a la comunitat dels canonges regulars d’Osma. Quan acompanyava el seu bisbe en una missió a Dinamarca i a Roma, va descobrir els estralls que les heretgies dels càtars i els albigesos feien entre el poble de Déu, i va veure clara la vocació a la qual Déu el cridava: l’estudi i aprofundiment de la Filosofia, la Teologia i la Sagrada Escriptura per poder-se dedicar a la predicació als heretges i al poble, per convèncer i il•lustrar la fe d’uns i altres. Així, va fundar a Tolosa de Llenguadoc una nova forma d’orde religiós en el qual hi tenen un paper important tant l’estudi com la pobresa: és l’Orde dels Predicadors, conegut també amb el nom de Dominics.

En Domènec i els seus seguidors es compleix el que diu Jesús: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap» (Lc 9,58) perquè la itinerància caracteritzarà la vida del nou orde, puix que els frares ja no queden reclosos en un monestir, sinó que poden ser traslladats a d’altres convents segons les necessitats. «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu» (Lc 9,62). Mirant sempre endavant, Domènec no es va adormir en l’enyorament de dolços temps passats.

D’acord amb el que ens diuen els escrits de la història de l’Orde dels Predicadors, l’ideal de Domènec fou aquest: «Parlava amb Déu o de Déu». Una bona lliçó per a tot cristià.