Avui, en la celebració litúrgica de santa Joana Francesca de Chantal, l’Evangeli ens parla de la Mare de Jesús. Quan li diuen que Ella i els seus parents el busquen, sembla que eludeix comunicar-s’hi: «Qui són la meva mare i els meus germans?» (Mc 3,33). De fet, però, fa un gran elogi de la seva mare. La presenta com aquella que fa la voluntat de Déu: «El qui fa la voluntat de Déu és (...) la meva Mare» (Mc 3,35). Maria és la que sap fer sempre el que Déu vol. Fer la voluntat de Déu és sinònim d’obeir, i l’obediència està basada en la humilitat i la mansuetud.

Des de sempre, i en tota la seva vida, i especialment des del seu “faci’s en mi”, Santa Maria ho anava repetint en cada circumstància, en cada esdeveniment. Era la seva jaculatòria preferida que la connectava amb Déu. Més encara, el seu capteniment d’obediència absoluta, de recerca del pla de Déu en ella, constituïen la seva vida mateixa.

Ens podem preguntar per què el dia de santa Joana Francesca de Chantal escoltem precisament aquest Evangeli de Marc. És que aquesta santa tenia una disposició d’ànima molt semblant a la de Maria, a la que va saber imitar. Sant Francesc de Sales fou el seu director espiritual en l’estat de casada, de vídua i de religiosa. La va formar en la humilitat, ella que era de família noble; i en l’obediència, ella que en el món estava acostumada a donar ordres.

L’acceptació de la voluntat de Déu, amb esperit d’obediència, mansuetud i humilitat, va modelar l’Orde de la Visitació que ella va fundar amb l’ajut de sant Francesc de Sales. Escriu en la seva Regla: «La humilitat és la font de totes les altres virtuts. No poseu límits a la humilitat i feu d’ella el principi de totes les vostres accions».