Avui, celebrant el Santíssim Nom de Maria (que significa “estrella del mar”), la venerem, no sols per admiració i embadaliment. La lloem perquè Ella ha obert el camí del retrobament de l'home amb Déu. Capdavantera per a guiar-nos cap a la vida veritable, la vida de dignitat humana que ens ha ensenyat el Crist, la vida de l'amor autèntic.

Les seves vivències van ser fortes, ja des de joveneta: un embaràs inesperat, un promès que no sabia si l’havia de deixar, la possibilitat de ser acusada d'adulteri, el viatge cap a “la muntanya” per ajudar la seva cosina Isabel... I després, l'anada a Betlem a punt d'infantar, el part en condicions de forastera, la sorpresa d'uns pastors i d'uns reis que adoraven el Nadó.

Més tard el Fill es perd i el troba conversant amb els savis, i Ella sense entendre-ho. Un cop gran, Jesús marxant a predicar i enfrontar-se a les autoritats religioses, amb el perill que això suposava. I, finalment, veure'l anar cap a la creu, ensangonat i defallent.

Maria, en totes aquestes situacions, sempre va respondre amb esperança i serenor, confiant en Déu, sovint sense entendre què passava. Ara apliquem-ho a les nostres vides: davant les coses que no entenem, les posem en mans del bon Déu? O bé batallem amb Déu perquè ho posi tot a favor nostre? Volem un Déu que sigui el nostre criat, o ens fem, com Maria, petits servents de Déu?

Mirem Maria! Més que “fer”, Maria “deixa fer”. Deixa que Déu dugui els temes conflictius i punxeguts. Que de conflictes s'estalviaria el món si deixéssim que Déu conduís els afronts! Tal com ens recomana sant Bernat, «si s’alcen els vents de les temptacions, si ensopegues en els esculls de les tribulació, mira l’estrella, invoca Maria (...). Amb el seu favor, arribaràs a terme i experimentaràs amb quina raó diu l’Evangeli: ‘I el nom de la verge era Maria’ (Lc 1,27».

Companya de camí, Maria, “Stella maris”, ajudeu-nos a seguir de cor i amb generositat els vostres passos de fidelitat, confiança i generositat.