Avui celebrem sant Carlo Acutis, conegut com el “ciberapòstol” de l’Eucaristia. Ell fou un jove que comprengué des de molt aviat que la vertadera felicitat només es troba en Déu. «El qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré» (Jn 6,54): Carlo, amb una fe senzilla però profunda, descobrí en l’Eucaristia la seva “autopista cap el cel”, com ell mateix acostumava a dir. Carlo no es conformava amb assistir a missa, sinó que adorava llargament Jesús sagramentat, convençut de què la font de tota santedat brolla del Sagrari.

La seva passió per la tecnologia la posà al servei de l’Evangeli (“sal de la terra”), tot elaborant una exposició digital sobre els miracles eucarístics, que segueix tocant cors en tot el món. Nogensmenys, el seu amor al Crist no estava separat de la seva estima a la Mare de Déu. Cada dia trobava temps per a pregar el Rosari, convençut de què aquesta pregària era el camí més segur per arribar al cel. Per a ell, el Rosari era com un “GPS espiritual” que el guiava en l’amistat amb Déu i li donava força per a viure la caritat en la vida quotidiana. Carlo sabia que qui es confia a la Mare mai resta desorientat.

En sintonia amb aquesta experiència, el Papa Lleó XIV ens recordava que el Rosari no és només una devoció mariana, sinó també un camí profundament cristològic, perquè «condensa en si la profunditat de tot el missatge evangèlic». Aquest ensenyament il·lumina la vida de Carlo, que no veia en el Rosari una repetició mecànica, sinó un vertader encontre amb Jesús a través dels ulls i el cor de la seva Mare.

El testimoni de sant Carlo Acutis és actual i desafiant: enmig de la cultura digital, ens convida a posar la tecnologia al servei del bé, a redescobrir la centralitat de l’Eucaristia i a deixar-nos guiar per Maria en el camí vers la santedat: «Que brilli igualment la vostra llum davant la gent» (Mt 5,16).

Avui celebrem el “sant de la globalització”: Carlo Acutis. Se sospita molt de la “globalització”, quelcom que en si és una gran oportunitat per als cristians. El primer “globalitzador” fou Jesucrist: amb el seu “mandatum novum” de la caritat, amb la missió apostòlica universal i amb la institució a perpetuïtat de l’Eucaristia.

Veiem l’abast del major manament: «Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix» (Mt 22,39), i el proïsme és qualsevol “proper” a mi, sigui qui sigui, estigui on estigui. A més, aquest manament —ja conegut a l’Antic Testament— fou redimensionat quan el Senyor ens donà la mesura de l’amor: «Com jo us he estimat» (Jn 13,34).

A més, el Crist ens “envia” per tal d’esdevenir “sal de la terra” i “llum del món”: «Aneu a tot el món, prediqueu l’evangeli a tota criatura» (Mc 16,15). Els Apòstols i els primers cristians varen fer el que pogueren en aquell temps: a ritme de caminar, a ritme de cavall o a ritme de vaixell.

Vint-i-un segles després, un apòstol “milenial” —el nostre sant Carlo Acutis—, assumí el mandat del Senyor servint-se de dos grans mitjans: internet i l’Eucaristia (en realitat, la mateixa Eucaristia és el “primer internet” de la història). Sí, abans que es popularitzés internet ja existia la gran xarxa d’amor que flueix del Cor obert del Crist: l’Eucaristia. Carlo fou un enamorat de l’Eucaristia. I, perquè compartia els anhels del Cor de Jesús, se serví d’internet per a difondre la devoció eucarística. Per això, Carlo és conegut com el “ciber-apòstol milenial”.

La difusió de la Paraula de Déu ara corre a la velocitat de la llum. Ni més ni menys! L’Amor no té límits, ni d’espai ni de velocitat: és qüestió d’horitzons, amplis com els del Cor del Crist. Per cert, una altre tret de la velocitat de l’amor és el “primerejar”: Santa Maria, tan aviat com tingué notícia, “primerejà” tot anant a casa de Zacaries per tal d’auxiliar santa Isabel. —Tu també pots primerejar, sempre amb oració!, i amb internet motes vegades.