Avui celebrem santa Cecília, màrtir. Segons el martirologi conegut com “Martyrologium hieronymianum”, Cecília fou una noble romana convertida al cristianisme i martiritzada per la seva fe (entre els anys 180 i 230). El seu nom és inclós entre els màrtirs esmentats en la Plegària Eucarística I de la missa.

Amb la paràbola d’unes noies prudents i d’altres que no ho eren, Jesús ens parla de com podem entrar en el Regne de Déu. La prudència és una virtut. Es prudent l’home savi que mesura les seves paraules i actua amb serenor i saviesa en la seva vida; sap ser previsor davant les circumstàncies que es presenten sobtadament. Entre els dons de l’Esperit podem incloure també el de la prudència.

Les noies prudents posseïen aquest do de l’Esperit. En la seva conducta previsora s’havien proveït d’oli suficient. No van ser sorpreses en falta, van poder entrar al banquet. Les que no van actuar amb aquesta sàvia prudència, es van trobar excloses de la festa.

Santa Cecília, és una jove màrtir. Quan («a mitja nit») va venir l’Espòs, en el moment del seu martiri, el Senyor la va trobar prudentment proveïda de l’oli de la fe amb la llàntia encesa. No va ser sorpresa. La seva fe alimentada per l’Esperit no es va apagar davant la prova. Va acompanyar a l’Espòs amb la llàntia encesa de la fe. Serafí de Seró, comentant aquest text evangèlic diu: «Penso que els faltava a les verges que no eren prudents el Sant Esperit de Déu. Els mancava la gràcia de l’Esperit Sant, simbolitzada per l’oli, sense el qual ningú no pot ser salvat».

Les verges prudents, Cecília entre elles, amb la gràcia de l’Esperit Sant van poder mantenir encesa la flama de la fe quan vingué l’Espòs, «entraren amb Ell a les noces» (Mt 25,10) seguint els seus passos. Només amb la gràcia de l’Esperit Sant, van poder acompanyar l’Espòs..., van poder com Ell passar per la porta de la mort per tal de participar amb Ell en el banquet etern de les noces de l’Anyell.