Avui contemplem les últimes paraules de Jesús abans de tornar al Pare. Es tracta just del moment anterior a l’Ascensió. Són, per tant, les darreres paraules que els apòstols escoltaran de Jesucrist, així de viva veu.

Què en són d’importants les últimes paraules d’una persona abans de partir cap a un altre lloc! Es conserven al cor en un lloc preferent. Més encara quan aquella persona és el mateix Déu fet home que ve al món i es lliure fins a la mort, per tal de deslliurar-nos del mal, del pecat i de la mateixa mort, tot donant-nos Vida per mitjà de la seva Resurrecció. Què en són d’importants aquestes paraules! Importants per qui les diu: Déu mateix. Importants pel seu missatge: l’Evangeli. Importants pel destinatari: el món sencer.

I què bé entengué aquestes paraules sant Francesc Xavier! Aquest gran missioner recorregué grans distàncies a l’Índia, al Japó i en altres nacions, amb el cor encès de zel missioner. Ell, bo i complint fidelment el mandat de Jesús, experimentà els signes que el Crist diu que acompanyaran els seus vertaders apòstols: «En nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons» (Mc 16,17-18).

En efecte, la seva predicació i testimoni es veien acompanyats per nombroses curacions de malalts. També s’apropaven a ell gentades per a ser batejades. En ocasions, en arribar la nit, no podia moure la mà dreta degut al dolor, perquè havia passat tot el dia batejant. A més, juntament amb moltes dificultats, hagué d’aprendre idiomes nous. Es compleix, així, el que avui ens narra l’Evangeli.

També tu i jo, pel Baptisme, rebem aquest missatge de Jesús que ens converteix en missatgers de Déu, en apòstols missioners, portadors de la Bona Nova. Serva en el teu cor les paraules de Jesús i llença’t sense por a l’aventura de dur l’Evangeli arreu.