La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Temes evangeli.net

Jesús en els Misteris del Rosari

  1. Misteris de Goig
    1. La Visitació

Després de “L’Encarnació del Fill de Déu”, passem al misteri de “La Visitació de la Verge Maria a la seva cosina santa Isabel” (una fita en la Història de la Salvació). (Introducció).


1r) «Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea» (Lc 1,26.27). Així és la fe de la Verge!: no solament digué “SÍ” sinó que, alhora, respongué amb obres (i amb agilitat!). Aquesta és la coherència a la que ens repta l’apòstol Jaume: «Mostra’m la teva fe sense les obres, i jo et mostraré la fe per les meves obres» (Jm 2,18). Si Maria s’hagués quedat “prudentment” a Natzaret tot protegint el seu embaràs, tots ho hauríem acceptat como quelcom molt comprensible..., però ara no existiria el 2n Misteri de Goig... (ampliació: Maria és la creient per excel·lència).

2n) «L’infant ha saltat d’entusiasme a les meves entranyes» (Lc 1,44). Amb l’arribada de Jesús (tot just uns pocs dies de vida al ventre de sa Mare), també a la casa de Zacaries i Isabel es respira un ambient de contagiosa alegria (ampliació: «Feliç tu que has cregut!»). Novament, el protagonista és Jesucrist (ampliació: Joan, abans de néixer, comença la seva missió com a precursor de Jesús): Déu es fa present, sant Joan l’intueix i llurs respectives mares actuen com de portantveus exultants de tan simpàtic misteri.

3r) «Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?» (Lc 1,43). Comprenem la sorpresa d’Isabel: la Mare del Senyor s’ocupa de la mare del precursor. No s’hauria d’haver esdevingut a la inversa? La lògica de Déu! Al Calvari, Jesús i Maria tornaran a sorprendre’ns amb llur “lògica”: en lloc de dir quelcom així com: «Joan, ocupa’t de la meva mare», dels llavis de Jesús eixí aquell «Dona, aquí teniu el vostre fill» (Jn 19,26). Jesús s’ocupa de nosaltres, i Maria també! (ampliació: El “Déu-que-ve” desitja trobar-se amb nosaltres i visitar-nos).

4t) «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva» (Lc 1,46-47). El Magnificat és una oració en forma de poema que sorgeix del cor agraït de Santa Maria (ampliació: Humilitat i gratitud de Maria). Denota un elevat i ponderat coneixement de la Sagrada Escriptura (ampliació: El “Magnificat” de Maria). Gràcies a aquest bagatge, Maria és capaç de respondre i ràpid a la Voluntat de Déu, i sempre! Això no és fàcil!