Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Als millors soldats, els tremola l'arc, mentre els més covards s'armen de valor; els qui tenien pa de sobres es lloguen per menjar, mentre als afamats ja no els falta aliment; la dona estèril infanta set fills, mentre decau la mare fecunda.
És el Senyor qui dóna mort o vida, qui enfonsa dins el país dels morts o en treu fora. És el Senyor qui dóna pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix.
Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure'l entre els poderosos, i donar-li possessió d'un soli gloriós.
I Maria es quedà amb ella uns tres mesos, i retornà a casa seva.
© Albada Editorial / evangeli.net
«La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva»
Mn. Francesc PERARNAU i Cañellas (Girona, Espanya)Avui, l'Evangeli de la Missa ens presenta per a la nostra consideració el Cant del Magnificat, que Maria, plena d'alegria, va entonar a casa de la seva parenta Elisabet, mare de Joan Baptista. Les paraules de Maria ens porten reminiscències d'altres cants bíblics que Ella coneixia molt bé i que havia recitat i contemplat tantes vegades. Però ara, en els seus llavis, aquelles mateixes paraules tenen un sentit molt més profund: l'esperit de la Mare de Déu es transparenta darrera d'elles i ens mostren la puresa del seu cor. Cada dia, l'Església les fa seves a la Litúrgia de les Hores quan, tot resant els Vespres, adreça cap al cel aquella mateixa cançó amb la que Maria s'alegrava, beneïa i donava gràcies a Déu per totes les seves bondats.
Maria ha estat beneficiada amb la gràcia més extraordinària que mai cap dona ha rebut i rebrà: ha estat triada per Déu, entre totes les dones de la història, per a esdevenir la Mare d'aquell Messies Redemptor que la Humanitat estava esperant des de feia molts segles. És l'honor més alt mai concedit a una persona humana, i Ella el rep amb una total senzillesa i humilitat, adonant-se que tot és gràcia, regal, i que Ella és no res davant la immensitat del poder i de la grandesa de Déu, que ha obrat meravelles en Ella (cf. Lc 1,49). Una gran lliçó d'humilitat per a tots nosaltres, fills d'Adam i hereus d'una naturalesa humana marcada profundament per aquell pecat original del que, dia rere dia, arrosseguem les conseqüències.
Estem arribant ja al final del temps d'Advent, un temps de conversió i de purificació. Avui és Maria qui ens ensenya el camí millor. Meditar l'oració de la nostra Mare —volent fer-la nostra— ens ajudarà a fer-nos més humils. Santa Maria ens ajudarà si li demanem amb confiança.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Maria va dir: ‘La meva ànima magnifica el Senyor’. (...). Per això —Ella diu— ofereixo totes les forces de l’ànima en acció de gràcies, i em dedico amb tot el meu ésser, els meus sentits i la meva intel·ligència a contemplar amb agraïment la grandesa d’aquell qui no té fi» (Sant Beda el Venerable)
«A casa d’Isabel i Zacaries, vam escoltar el “Magnificat”, aquest gran poema que ens arriba dels llavis, millor dit, del cor de Maria, inspirat per l’Esperit Sant. ‘La meva ànima engrandeix el Senyor’... Maria és gran precisament perquè no va voler fer-se gran a si mateixa» (Benet XVI)
«Adorar Déu és reconèixer, amb el respecte més gran i la màxima submissió, el “no-res de la criatura”, que només existeix per Déu. Adorar Déu és, com fa Maria en el “Magníficat”, lloar-lo, enaltir-lo i humiliar-se un mateix, bo i confessant amb agraïment que ha fet meravelles i que el seu nom és sant (...) » (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.097)
