La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Diumenge 3 (B) de durant l'any

1ª Lectura (Jon 3,1-5.10): El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Ves a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré». Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D'aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es convertien i s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.
Salm responsorial: 24
R/. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l'amor que heu guardat des de sempre. Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí.
2ª Lectura (1C 7,29-31): Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l'oportunitat present. Des d'ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d'aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.
Versicle abans de l'Evangeli (Mc 1,15): Al·leluia. El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 1,14-20): Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: «S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes». Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.

«Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova»

+ Mn. Lluís ROQUÉ i Roqué (Manresa, Barcelona, Espanya)

Avui l'Església ens convida a convertir-nos i, amb Jesús, ens diu: «Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova» (Mc 1,15). Per tant, caldrà fer cas de Jesucrist, tot corregint i millorant el que calgui.

Tota acció humana connecta amb el designi etern de Déu sobre nosaltres i amb la vocació a escoltar Jesús, seguir-lo en tot i per tot, i proclamar-lo tal com ho feren els primers deixebles, tal com ho han fet i procurem fer-ho milions de persones.

Ara és l'oportunitat de trobar Déu en Jesucrist; ara és el moment de la nostra vida que empalma amb l'eternitat feliç o desgraciada; ara és el temps que ens proporciona Déu per a trobar-nos amb Ell, viure com a fills seus i fer que els esdeveniments quotidians tinguin la càrrega divina que Jesucrist —amb la seva vida en el temps— els ha donat.

No podem deixar perdre l'oportunitat present!: aquesta vida més o menys llarga en el temps, però sempre curta, ja que «aquest món que veiem amb els ulls passa molt aviat» (1Co 7,31). Després, una eternitat amb Déu i els seus fidels, en plena vida i felicitat, o lluny de Déu —amb els infidels— en vida i infelicitat totals.

Així, doncs, les hores, els dies, els mesos i els anys, no són per a malgastar-los, ni per a aposentar-se i passar-los sense pena ni glòria amb un estèril “anar fent”. Són per a viure —ara i aquí— el que Jesús ha proclamat en l'Evangeli salvador: viure en Déu, estimant-ho tot i a tothom. I, així, els qui han estimat —Maria, Mare de Déu i Mare nostra; els sants; els qui han estat fidels fins a la fi de la vida terrenal— han pogut escoltar: «Molt bé, servent bo i fidel: entra al goig del teu senyor» (Mt 25,23).

Convertim-nos! Paga la pena!: estimarem, i serem feliços des d'ara.