Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres VII dedurant l'any

1ª Lectura (Jm 4,13-17): Germans meus estimats, cap de vosaltres no sap res de com serà demà la seva vida, ja que la vostra vida és com un fumerol, que es deixa veure un moment i s'esvaeix. Com podeu dir, doncs: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem un any, negociarem i ens hi farem rics»? Digueu més aviat: «Si Déu vol, encara serem vius i farem tal cosa o tal altra». La vostra manera de parlar és presumptuosa, i no està bé de ser presumptuós. Els qui saben què han de fer i no ho fan cometen un pecat.
Salm responsorial: 48
R/. Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells.
Escolteu, tots els pobles del món, escolteu, habitants de la terra, gent noble i gent senzilla, pobres i rics.

Per què he de tenir por en dies dolents, quan m'envolta el poder dels perversos? Vénen refiats perquè es creuen forts i segurs de la seva gran riquesa.

Quin home podrà mai redimir-se i pagar a Déu el seu rescat? La vida humana no té preu; no hi valen diners per adquirir-la, per comprar el dret de viure sempre i escapar-se de la mort.

A vista de tothom moren els savis, moren els ignorants, i abandonen als altres la fortuna.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 14,6): Al·leluia. Jo sóc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor; ningú no ve al Pare sinó per mi. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 9,38-40): En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús respongué: «No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres».

«Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres»

Mn. David CODINA i Pérez
(Puigcerdà, Gerona, Espanya)

Avui escoltem una recriminació a l'apòstol Joan, que veu gent que obra el bé en nom de Crist sense formar part del grup de deixebles: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres» (Mc 9,38). Jesús ens dóna la mirada adequada que ens cal tenir davant d’aquestes persones: acollir-les i eixamplar la nostra mirada, amb humilitat respecte de nosaltres mateixos, compartint sempre un mateix nexe de comunió, una mateixa fe, una mateixa orientació, és a dir, caminar junts cap a la perfecció de l’amor a Déu i al proïsme.

Aquesta manera de viure la nostra vocació d’”Església” ens convida a revisar amb pau i seriositat la coherència amb què vivim l’obertura de Jesucrist. Mentre hi hagi d’”altres” que ens “molestin” perquè fan el mateix que nosaltres, això serà un indici clar que l’amor del Crist no ens impregna encara amb prou profunditat, i ens demanarà la “humilitat” d’acceptar que nosaltres no exhaurim pas “tota la saviesa i l’amor de Déu”. En definitiva, acceptar que som aquells que el Crist escull per anunciar a tothom que la humilitat és el camí per atansar-nos a Déu.

Jesús va obrar així des de la seva Encarnació, quan ens atansa al màxim la majestat de Déu en la petitesa dels pobres. Diu sant Joan Crisòstom: «El Crist no s’acontentà amb patir la creu i la mort, sinó que també volgué fer-se pobre i pelegrí, caminar errant i un, volgué ser empresonat i sofrir les debilitats, per aconseguir la teva conversió». Si el Crist no va deixar passar cap oportunitat perquè visquem l’amor amb els altres, tampoc deixem passar nosaltres l’ocasió d’acceptar aquell que és diferent en la manera de viure la seva vocació a formar part de l’Església, perquè «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres» (Mc 9,40).