La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dilluns després de Pentecosta: Santa Maria, Mare de l’Església

1ª Lectura (Gn 3,9-15.20): Després que l'home hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?». Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit de menjar?». L'home li digué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?». Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». L'home donà a la seva esposa el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Salm responsorial: 86
R/. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.
El Senyor té el palau a la muntanya santa, i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob.

S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos. Diuen d’ella: «És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada; aquest i aquell altre són fills de Sió».

El Senyor va escrivint al registre dels pobles: «Fill de Sió». I els cantors i els dansaires responen: «De tu brollen totes les meves fonts!».
Versicle abans de l'Evangeli (): Al·leluia. Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor; oh santa Mare de l’Església, que manteniu viu en el vostre cor l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 19,25-27): Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Mari, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava i digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva.

«Aquí tens la teva mare»

Fr. Alexis MANIRAGABA
(Ruhengeri, Rwanda)

Avui fem memòria de Maria, Mare de l’Església. En aquest sentit, contemplem la maternitat espiritual de Maria en connexió amb l’Església que és —en si mateixa— Mare del Poble de Déu, ja que «ningú no pot tenir Déu per Pare si no té l’Església per Mare» (Sant Cebrià). Maria és Mare del Fill de Déu i, alhora, Mare d’aquells que estimen el seu Fill i els “ben-amats” del seu Fill, en concordança amb aquell «Dona, aquí tens el teu fill; deixeble: Aquí tens la teva mare» (Jn 19,26-27), tal com digué Jesús. Bo i lliurant el seu cos als homes i retornant el seu esperit al seu Pare, Jesucrist inclús donà els seus amics a la seva Mare.

I l’amor més gran és aquell amb el que Jesús estima l’Església (cf. Ef 5,25), a la qual pertanyen els seus amics. Per tant, els fills adoptats per Déu no poden tenir Jesús per germà si no tenen Maria com a Mare perquè, mentre Maria estima el seu Fill, estima l’Església de la qual Ella n’és membre eminent. La qual cosa no significa que Maria sigui superior a l’Església, sinó que Ella és «mare dels membres del Crist» (Sant Agustí).

El Concili Vaticà II afegeix que Maria és «veritablement mare dels membres del Crist per haver cooperat amb el seu amor al naixement dels fidels a l’Església, els quals són membres d’aquell Cap (Jesús)». A més, tot romanent enmig dels Apòstols al Cenacle (cf. Ac 1,14), Maria —Mare de l’Església— recorda la presència, el do i l’acció de l’Esperit Sant en l’Església missionera. En implorar l’Esperit Sant en el cor de l’Església, Maria prega amb l’Església i prega per l’Església, perquè «assumpta ja a la glòria del cel, acompanya i protegeix l’Església amb el seu amor maternal» (Prefaci de la missa “Maria, Mare de l’Església”).

Maria té cura dels seus fills. Podem, per tant, confiar-li tota la vida de l’Església, tal com ho va fer el papa sant Pau VI: «Oh, Verge Maria, augusta Mare de l’Església, us encomanem tota l’Església i el concili ecumènic!».