La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Benaurada Verge Maria, Mare de l'Església
1ª Lectura (Gn 3,9-15.20): Després que l'home hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?». Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit de menjar?». L'home li digué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?». Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». L'home donà a la seva esposa el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Salm responsorial: 86
R/. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.
El Senyor té el palau a la muntanya santa, i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob.

S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos. Diuen d’ella: «És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada; aquest i aquell altre són fills de Sió».

El Senyor va escrivint al registre dels pobles: «Fill de Sió». I els cantors i els dansaires responen: «De tu brollen totes les meves fonts!».
Versicle abans de l'Evangeli (): Al·leluia. Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor; oh santa Mare de l’Església, que manteniu viu en el vostre cor l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 19,25-34): Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava i digué a la mare: «Dona, aquí tens el teu fill». Després digué al deixeble: «Aquí tens la teva mare». I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva.

Després d'això, Jesús, conscient que ja s'havia realitzat tot el que calia, perquè s'acabés de complir el que anunciava l'Escriptura digué: «Tinc set». Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d'un manat d'hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: «Tot s'ha complert». Llavors inclinà el cap i lliurà l'esperit.

Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s'adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua.

«Aquí tens la teva mare»

Fr. Alexis MANIRAGABA (Ruhengeri, Rwanda)

Avui fem memòria de Maria, Mare de l’Església. En aquest sentit, contemplem la maternitat espiritual de Maria en connexió amb l’Església que és —en si mateixa— Mare del Poble de Déu, ja que «ningú no pot tenir Déu per Pare si no té l’Església per Mare» (Sant Cebrià). Maria és Mare del Fill de Déu i, alhora, Mare d’aquells que estimen el seu Fill i els “ben-amats” del seu Fill, en concordança amb aquell «Dona, aquí tens el teu fill; deixeble: Aquí tens la teva mare» (Jn 19,26-27), tal com digué Jesús. Bo i lliurant el seu cos als homes i retornant el seu esperit al Pare, Jesucrist inclús donà la Mare als seus amics.

I l’amor més gran és aquell amb el que Jesús estima l’Església (cf. Ef 5,25), a la qual pertanyen els seus amics. Per tant, els fills adoptats per Déu no poden tenir Jesús per germà si no tenen Maria com a Mare perquè, mentre Maria estima el seu Fill, estima l’Església de la qual Ella n’és membre eminent. La qual cosa no significa que Maria sigui superior a l’Església, sinó que Ella és «mare dels membres del Crist» (Sant Agustí).

El Concili Vaticà II afegeix que Maria és «veritablement mare dels membres del Crist per haver cooperat amb el seu amor al naixement dels fidels a l’Església, els quals són membres d’aquell Cap (Jesús)». A més, tot romanent enmig dels Apòstols al Cenacle (cf. Ac 1,14), Maria —Mare de l’Església— recorda la presència, el do i l’acció de l’Esperit Sant en l’Església missionera. En implorar l’Esperit Sant en el cor de l’Església, Maria prega amb l’Església i prega per l’Església, perquè «assumpta ja a la glòria del cel, acompanya i protegeix l’Església amb el seu amor maternal» (Prefaci de la missa “Maria, Mare de l’Església”).

Maria té cura dels seus fills. Podem, per tant, confiar-li tota la vida de l’Església, tal com ho va fer el papa sant Pau VI: «Oh, Verge Maria, augusta Mare de l’Església, us encomanem tota l’Església i el concili ecumènic!».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Quina Mare tan plena d’amor tenim! Fem-nos semblants a Ella i imitem-la en el seu amor! Ella tingué compassió de nosaltres fins el punt de no considerar en absolut la seva pèrdua material i el seu sofriment físic» (Sant Bonaventura)

  • «La Mare del Redemptor ens precedeix i contínuament ens confirma en la fe, en la vocació i en la missió. Amb el seu exemple d’humilitat i de disponibilitat a la voluntat de Déu ens ajuda a traduir la nostra fe en un anunci de l’Evangeli joiós i sense fronteres» (Francesc)

  • «Al terme d’aquesta missió de l’Esperit, Maria esdevé la “Dona”, nova Eva “mare dels vivents”, Mare del “Crist total”. És amb aquest títol que la veiem entre els Dotze, formant com ‘un sol cor, assidus a la pregària’ (Ac 1,14), a l’alba dels “darrers temps” que l’Esperit va inaugurar el matí de la Pentecosta amb la manifestació de l’Església» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 726)